Fent camí plegats

"UN JOVE TREBALLADOR I UNA JOVE TREBALLADORA VALEN MÉS QUE TOT L'OR DEL MÓN"

28 juliol 2016
by josepmaria
2 Comments

Oferir la litúrgia catòlica a no-creients

Article interessant sobre el que podem oferir a persones no-creients a través de la nostra litúrgia catòlica quan la fem bé i amb respecte.
Sigui dit de passada: tant de bo també tots els creients catòlics estiguéssim en procés de recerca.

De golpe la placidez del verano se quiebra por el dolor de un amigo. Ha muerto su hermana, demasiado joven, demasiada vida, demasiado futuro y zas, la muerte, implacable y ciega, se la lleva sin permiso. Y es entonces cuando el ritual del duelo empieza su proceso, pausado, denso, triste, buscando un resquicio por donde entrar el consuelo. Nos encontramos con la familia en la iglesia de Cadaqués, a rebosar de amigos, vecinos, el testimonio de la estima y la convivencia, y, con las primeras evocaciones de mosén Jaume, empieza la liturgia. En ese momento, el ruido se torna silencio y el abigarrado bullicio de la gente deja paso a una solemnidad respetuosa y profunda. Todos los que estamos allí, creyentes o no, quedamos tocados por ese halo espiritual que palpita Santa Maria de Cadaqués, la iglesia que pagaron sus habitantes con las “penes de peix”, pescando por las noches y los días festivos. Sus vestigios, quemados por piratas, datan del XIII, pero la actual empezó a construirse en 1500 y un siglo después, en plena guerra de los segadores, fue consagrada. Y es en este templo de atribulada historia donde acaba de empezar un ritual secular.

Busco fórmulas redundantes para expresarlo –o justificarlo–, pero ninguna es más eficaz que la más simple: me parece muy bella la misa. A pesar de que, como agnóstica confesa –pasada por una escuela de monjas–, tuve mi tiempo de aborrecerla, convencida de estar ante un acto dogmático y, en consecuencia, alienante, ahora soy capaz de respirar el sentido trascendente que emana. Escucho a Jaume Angelats explicando con reverencia el mensaje bíblico y después llegan los cánticos, los rezos compartidos, el momento mágico del deseo de paz,
el recogimiento de quienes llevan en su boca el cuerpo de Cristo. Puede que no crea en Dios, pero entiendo la enorme fuerza que otorga a quienes creen, y observados en ese punto de intimidad sagrada, me parecen luminosos. Al final llega el padrenuestro, especialmente solemne en un día como hoy, en el que estamos juntos para dar el último adiós a un ser querido. No hay oración más bella para una despedida y es ahí, en ese momento emotivo, donde el ritual de la misa adquiere una intensidad trascendente y bella. Salimos de Santa Maria para culminar el ritual del duelo.

Abrazamos a la familia, empáticos con su dolor, saludamos a los conocidos y retornamos a casa, tan seguros y tan desconcertados como entramos en la iglesia. Pero en cierto sentido, si me permiten la confesión, el ritual que hemos compartido nos ha otorgado ­algo de paz, algo de luz, un poco de sentido. Y aunque el concepto de Dios no nos apela a todos los presentes, y algunos volvemos a casa tan asustados y solos ante la muerte como siempre estuvimos, ese ritual de siglos nos ha dado un momento de calma. Victor Hugo escribió que los ojos sólo pueden ver bien a Dios a través de las lágrimas. Quizás.

(Pilar Rahola, La Vanguardia, 26 de juliol de 2016. Pres del web de l’Arquebisbat de Barcelona)



26 juliol 2016
by josepmaria
0 comments

A punt, tot seguint Jesús i la seva Bona Nova de l’Amor!

Atemptat a la parròquia de Saint-Étienne-du-Rouvray, arquebisbat de Rouen: el P. Jacques Hamel, capellà jubilat, de 85 anys, que hi ajudava, ha estat degollat, i una altra persona que era a la missa, ferida.
L’arquebisbe de Rouen, Dominique Lebrun, en camí de retorn, ja que era amb els joves a Cracòvia, ha dit: «L’Església catòlica no por prendre altres armes que la pregària i la fraternitat entre els homes. Deixo aquí centenars de joves … i els demano que no abaixin els braços davant les violències i que esdevinguin apòstols de la civilització de l’amor».
No cal tenir por. Cal estar a punt, tot seguint Jesús i la seva Bona Nova de l’Amor, la pau i la reconciliació, com el P. Jacques.
El P. Jacques ha fet camí per acompanyar a tants altres innocents, com les víctimes del crim (no atemptat) del Japó, d’avui mateix.
Màrtirs innocents, pregueu per nosaltres!



26 juny 2016
by josepmaria
0 comments

Seducció

L’article que publico avui al Full de la Parròquia. Cliqueu sobre Seducció.



27 maig 2016
by josepmaria
0 comments

Voleu col·laborar a finançar el Consell Internacional de la CIJOC?

La CIJOC (Coordinació Internacional de la Joventut Obrera Cristiana) prepara el Consell Internacional que se celebrarà a Corea del Sud el proper mes d’agost. I ens ofereix la possibilitat de col·laborar econòmicament.

Clicant aquí trobareu la carta (no sé què ha passat amb la traducció, però s’entén) on hi ha les dades del compte on fer l’aportació, si ho desitgeu (ATENCIÓ! Hi ha un canvi en el codi SWIFT indicat en les dades bancàries de la carta. Ha de ser aquest: POCIITM1).

I aquí sota hi poso la versió catalana de la pregària pel Consell de la CIJOC, la versió castellana de la qual trobareu a la mateixa carta.

Moltes gràcies!

Pregària per a preparar el Consell Internacional de la CIJOC. Corea 2016

Senyor Jesucrist,
tu crides els apòstols
i els envies a anunciar l’Evangeli:
et donem gràcies
perquè has cridat els joves a ser els teus apòstols.

Gràcies, també,
perquè a través del moviment de la JOC
has fet que molts joves
participin d’un apostolat
que fa del món un lloc més sant.

Dóna la teva saviesa
als membres de la JOC
que es reuneixen per a preparar aquest esdeveniment:
que preparin espais de solidaritat i de formació
per a l’evangelització dels joves i del món.

Fes que preparin el Consell Internacional
amb un cor unit,
ajudant-se els uns als altres.
Que els joves creixin gràcies al Consell Internacional,
que mirin el món amb els ulls de la fe,
que el jutgin a la llum de l’Evangeli.

Fes davallar sobre ells la teva gràcia
perquè puguin posar tot això en pràctica.

Maria, Reina dels Apòstols,
sant Josep, Obrer,
i els sants patrons de Corea,
pregueu per nosaltres.

14 novembre 2015
by josepmaria
0 comments

Dia Internacional de la JOC entelat pels atemptats de Paris

El dia internacional de la JOC (Joventut Obrera Cristiana), 13 de novembre, va quedar entelat pels atemptats de Paris on van morir moltes persones, entre elles, molta gent jove.
Aquest fet ens posa al davant la necessitat de continuar posant tots els mitjans al nostre abast en la lluita per la justícia i la pau, no només en el nostre fer de cada dia a nivell local, sinó coordinant-nos a nivell internacional.
Joseph Cardijn, de qui ahir celebràvem els 133 anys del naixement, va tenir aquesta intuïció ja en la primera part del segle passat i va impulsar la JOC arreu del món i en va organitzar internacionalment els moviments nacionals. El 1954, en un article publicat el dia de Nadal, Cardijn deia (en tinc la versió castellana):
“[…] Y ahí está lo trágico del momento actual. El mundo se ha hecho uno; la humanidad se ha hecho una; todos los pueblos se conocen. Todos ellos saben el contraste monstruoso que existe entre los cientos de millones de niños, de hombres y de familias sumergidos en la miseria, condenados a una muerte precoz y a una vida subdesarrollada, y los pocos privilegiados, hartos de confort, de cuidados y de esperanza de una vida cada vez más larga y más acomodada.”
Avui dia més que mai, quan el terrorisme es manifesta com a global, ens cal actuar globalment per la justícia que és la base de la pau.
Je suis avec vous, mes amis de la France.

13 novembre 2015
by josepmaria
0 comments

Dia Internacional de la JOC

Avui, 13 de novembre, fa 133 anys que va néixer Joseph Cardijn, el capellà belga que va fundar la JOC (Joventut Obrera Cristiana).
La CIJOC (Coordinació Internacional de la JOC) ha adoptat aquesta data com a dia internacional de la JOC.
I coincideix que avui fa quatre anys que, havent acabat el meu servei de consiliari internacional de la CIJOC, vaig començar el meu servei a la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida.
Per molts anys!

15 octubre 2015
by josepmaria
0 comments

No parla en nom meu

Mons. Cañizares ha dit que “no todo es trigo limpio”, aixecant sospites sobre els refugiats i immigrants que ens demanen acollida.
Les declaracions d’ahir del bisbe de València relatives a l’acolliment de refugiats i d’immigrants, vulguem o no, ens deixen malament a tots els cristians. Per això vull dir públicament que aquest home no parla en nom meu.
Els seguidors de Jesucrist, si acollim immigrants i refugiats, no és perquè “quede muy bien”. Seguim Jesucrist, que va morir sense quedar gens bé, entre dos criminals com un criminal més, i va ressuscitar per donar vida a tothom, sense discriminacions. I nosaltres som cridats per Ell a acollir refugiats i immigrants, perseguits o foragitats.
Deu ser per això que la nostra diòcesi de Barcelona té un pla d’acollida en el qual se’ns demana la implicació. Les coses no es fan a la babalà ni per quedar bé, però sí amb un sentit de fraternitat universal.
Aquesta és l’Europa, l’Espanya i la Catalunya que volem: la que es deixa transformar per la fraternitat. No volem una Europa tancada.

css.php