Fent camí plegats

"UN JOVE TREBALLADOR I UNA JOVE TREBALLADORA VALEN MÉS QUE TOT L'OR DEL MÓN"

Els carrers seran …

| 0 comments

La frase  del títol ‒expressament inacabada‒ suggereix un final que s’expressa possessivament. Els últims anys s’ha incrementat molt l’ús dels carrers per a expressar la suposada força dels diversos grups socials i polítics. De tal manera que, després d’una manifestació, sempre es mostren xifres, com si de recompte de vots es tractés. I es fa exhibició de fotos, ja que les xifres no es poden verificar, moltes vegades comparades amb les d’altres grups que s’han manifestat anteriorment al mateix lloc. I no és estrany que l’endemà aparegui algú que diu que les fotos s’havien falsejat. Com si tot depengués de qui l’ha feta més grossa.

I, afegeixo, és com si tot depengués de qui ha fet més soroll. També soroll mediàtic. Perquè de tal manera se’n fa, de soroll, que el meu final per a la frase del títol és: “… del qui faci més soroll”. Un final, però, que no m’agrada gens.

El soroll, d’altra banda, s’apodera agressivament dels carrers per molts altres conceptes. El trànsit fa molt de soroll. La neteja amb màquines fa molt de soroll (i contamina). I les festes populars han convertit la música en soroll, de manera que sembla que fa més festa qui més decibels emet.

Els carrers són un dels llocs privilegiats per a les relacions interpersonals. Quan sortim de casa trobem gent. I aquesta gent l’hem de poder saludar sense que el soroll de la moto ens impedeixi d’escoltar el “bon dia!” de la veïna. Amb molta d’aquesta gent hem de poder tenir una conversa, per curta que sigui, per posar-nos al dia sobre la família o sobre la situació que s’està vivint al veïnat. Els carrers són l’espai al qual hi sortim expressament per a tenir-hi relacions tranquil·les tot passejant, prenent el sol o la fresca. Els carrers i, concretament, les places ens permeten gaudir del bonic so dels infants que juguen quan a les cinc de la tarda surten de l’escola. Etc.

Però, de moment, el soroll s’imposa. Els decibels no respecten els malalts. Tampoc no respecten els espais en els quals s’hi entra buscant el silenci o la pregària comunitària, com és una església. El soroll no respecta, tampoc, el medi ambient.

Em ve a la memòria aquell proverbi de la saviesa universal: «El soroll no fa bé; el bé no fa soroll».

I també em vénen a la memòria i al cor paraules de la Bíblia:

«El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies, l’un a l’altre, es transmeten el missatge, l’una a l’altra se’l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu, la seva crida s’escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món.» (Salm 19[18],2-5).

I aquelles altres: «Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. […] La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres.» (Joan 1,1-3.14).

L’harmonia de la Creació, l’harmonia de la nostra Terra, l’harmonia del nostre Medi Ambient… té la parla i el silenci com a components essencials. No hem d’abandonar el silenci. I hem de combatre el soroll. Només així la parla, la Paraula, tindrà l’espai i el temps tan necessaris per a crear vida, per a crear civilització, per a ser veritable mitjà de comunicació. Així la parla serà “benedicció”, és a dir, dirà [i farà] bé.

Tant de bo un dia puguem dir la frase en present, i acabar-la, així “Els carrers són sempre un espai sense soroll i amb molt de diàleg”.

Josep Maria

Author: josepmaria

Josep Maria. Nascut a Capellades (Anoia) el 1957 en el si d'una família treballadora. Batejat el mateix any a Santa Maria, la parròquia del poble. A Capellades hi he crescut, hi he estudiat, hi he començat a treballar, hi he actuat a nivell eclesial i social... Ordenat prevere el 1987. He viscut i treballat a Sant Andreu de la Barca i a la Federació "Montserrat" de la JOC (JOBAC aleshores); a Nou Barris, de Barcelona, i a la Federació de la JOC del mateix nom; al Bon Pastor, de Barcelona, i a la Federació "Riu Besòs" de la JOC; a Llefià, de Badalona, i a la Federació "Badalona-Santa Coloma" de la JOC i a la zona "Besòs" de l'ACO. En la JOC, encara, he acompanyat la JOC Nacional de Catalunya i les Illes durant 4 anys i he acompanyat un equip de la Federació del "Vallès". Des de novembre del 2007 fins l'octubre del 2011, consiliari de la CIJOC, cosa que va motivar la creació d'aquest blog. Finalitzada aquesta etapa, el blog continua des de L'Hospitalet de Llobregat.

Deixa un comentari

Required fields are marked *.


css.php