Fent camí plegats

"UN JOVE TREBALLADOR I UNA JOVE TREBALLADORA VALEN MÉS QUE TOT L'OR DEL MÓN"

Fa un mes que sóc aquí

| 0 comments

Avui fa un mes que vaig viatjar a Roma per començar la nova etapa. Tot va força bé.

L’última setmana ha estat especialment activa: encara durava el curs d’italià, que m’ocupava els matins, i ja hem començat la reunió del Secretariat Internacional, que suposa treball en equip matí i tarda (amb moments de treball personal). Això ha suposat que cada migdia m’he hagut de situar.

El curs d’italià ja s’ha acabat. Penso que ha estat profitós. I la reunió del Secretariat ha de durar dues setmanes més. D’aquestes reunions n’hi ha tres a l’any. Vol dir que almenys en aquestes tres ocasions hem de ser tots a Roma. La resta de l’any les missions de cadascú impedeixen que coincidim tots a la seu.

La reunió actual està molt centrada en el Consell Internacional que tindrem a les rodalies de Paris el juny de l’any vinent. De tota manera, hi ha moments per valorar les últimes missions de cadascú, per fer una mirada als Continents i veure quines són les prioritats de cara a properes missions. La reunió també és ocasió per a la pregària comunitària. I per a compartir més intensament, la qual cosa ens ajuda a conèixer com és cadascú, com cadascú viu l’experiència d’estar lluny de la seva família, de la seva parella, de la seva gent, del seu país… Hi ha moments en què no és fàcil.

Avui és diumenge i tinc un matí tranquil a la parròquia, que continua essent una gràcia de Déu. És molt bo per a mi el fet d’anar i venir en Metro, matins i vespres, amb tanta gent d’aquests barris que va i torna del treball. Sembla una tonteria, però m’ajuda molt a no sentir-me desarrelat. (Cal dir, també, que és un regal sortir del Metro i veure el Colosseu i una gran part del que queda dels antics Fòrums Imperials)

Per altra banda, també m’és molt bo el compartir amb un equip de capellans. I els diumenges no és el mateix participar en una missa parroquial, com les d’aquí, que fer-ho en una de les esglésies del centre històric, al voltant de la seu de la CIJOC. Aquí la gent canta molt, i es coneix, i és acollidora.

En aquesta parròquia de Santa Maria del Soccorso la JOC d’Itàlia hi té contacte per veure si es pot iniciar la JOC a Roma, que no n’hi ha.

Acabo, per avui, amb una dada meteorològica: ahir feia tempesta. Doncs fins i tot així la lluminositat de Roma és impressionant. D’aquesta ciutat el que més m’agrada és la llum, els colors… 

Continuem en contacte!!!

Author: josepmaria

Josep Maria. Nascut a Capellades (Anoia) el 1957 en el si d'una família treballadora. Batejat el mateix any a Santa Maria, la parròquia del poble. A Capellades hi he crescut, hi he estudiat, hi he començat a treballar, hi he actuat a nivell eclesial i social... Ordenat prevere el 1987. He viscut i treballat a Sant Andreu de la Barca i a la Federació "Montserrat" de la JOC (JOBAC aleshores); a Nou Barris, de Barcelona, i a la Federació de la JOC del mateix nom; al Bon Pastor, de Barcelona, i a la Federació "Riu Besòs" de la JOC; a Llefià, de Badalona, i a la Federació "Badalona-Santa Coloma" de la JOC i a la zona "Besòs" de l'ACO. En la JOC, encara, he acompanyat la JOC Nacional de Catalunya i les Illes durant 4 anys i he acompanyat un equip de la Federació del "Vallès". Des de novembre del 2007 fins l'octubre del 2011, consiliari de la CIJOC, cosa que va motivar la creació d'aquest blog. Finalitzada aquesta etapa, el blog continua des de L'Hospitalet de Llobregat.

Deixa un comentari

Required fields are marked *.


css.php