Acabem un d’aquells caps de setmana llargs que, a Catalunya, es poden aprofitar per “sortir”. I, certament, aquests dies a Roma només se sentia parlar català. Bé, només… no, però déu n’hi do!
El fet és que divendres, a la seu de la CIJOC, vam tenir visita. En Ferran i la Pati van venir a sopar amb nosaltres. “Ecco” una fotografia! Va ser ben agradable per mi, no cal dir-ho. Però també per l’equip de la CIJOC. També ells dos s’ho van passar d’allò més bé amb la barreja de llengües de la qual disfrutem a la casa.
I ahir vaig poder disfrutar de la música que va oferir l’Orfeó de Santa Coloma de Queralt, que era a Roma invitat per l’igualadí Mn. Valentí Miserachs, president del Institut Pontifici de Música Sacra, i del qual ahir en van estrenar una obra. Aquest Orfeó és dirigit per un capelladí amb qui vam compartir moltes coses en la nostra joventut, com ara la creació de la Coral Noves Veus, en la que vaig cantar set anys. En Frederic hi era amb tota la família: la Montserrat i els dos fills, l’Oriol i en Bernat. Per cert, aquest Orfeó sona molt bé.
