En el Secretariat
Internacional ens vam plantejar que calia cridar alguns consiliaris per
acompanyar els delegats i delegades durant els treballs del Consell
Internacional. Altres vegades, conten, s’havia convidat alguns capellans a
assistir-hi per conèixer la JOC i la CIJOC amb la intenció que poguessin ser
persones clau en alguns països. Aquesta vegada el plantejament va ser el
contrari: calen consiliaris que ja coneixen la JOC per acompanyar els treballs
del Consell.

Se’ls va convidar a acompanyar escoltant, contemplant, pregant… descobrint la vida present en cada delegat i en cada delegada, descobrint l’acció de Déu en cada intervenció, en cada presència, en la vida de les diverses JOC. En definitiva, se’ls va convidar a disfrutar del Consell, a la manera del que diu i prega Jesús en Lc 10,21-24: T’enalteixo, Pare, Senyor
del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat
als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. […] Feliços els
ulls que veuen el que vosaltres veieu!

Us transcric algunes
impressions que va recollir en Bernard, com enquestant els altres companys:

He quedat parat per la reflexió de S.: “jo no vaig mai a missa. Però estar amb els
joves, amb la JOC, m’acosta a Déu.” Trobo
que la JOC és una oportunitat per a ells, per a l’evangelització.

Descobreixo que els joves europeus són lluny de
l’Església. La JOC és veritablement una resposta eclesial per als joves. Aquí
hi ha un veritable intercanvi mundial d’experiències i això permet de formar-se
millor en els objectius del moviment. Sento que l’Esperit Sant treballa en
aquest moviment. Estic convençut cada vegada més que la JOC és una necessitat
per a l’Església del meu país per escoltar els més pobres i poder reparar el cisma
que hi ha entre la vida quotidiana i la fe cristiana.

Aquí tot el món és al mateix nivell. No hi ha
petits o grans moviments! Tothom es respecta.

El lloc dels acompanyants: no se’ns ha donat la
paraula! Quan s’està a l’Àfrica es té la temptació de parlar massa, potser.

A nivell de l’Àfrica hi ha una necessitat urgent
d’acompanyants, i d’acompanyants laics.

Puc dir que aquesta sessió m’ha fet bé; m’ha permès
de me empapar-me novament de la JOC.

He notat que sovint, en els moviments, els acompanyants
són declarats absents. Això limita l’aprofundiment en el moviment i el seu
desenvolupament. Si la JOC no és acompanyada, corre el risc de convertir-se en
una simple activitat social de formació, o de desenvolupament, o d’activitats
diverses.

El que trobo bé és el testimoni de vida dels joves
treballadors de cada país presentats cada dia a través de les siluetes. És una
bona idea. Penso en Juan Miguel: treballa per ajudar la seva família. Aquesta
relació amb el diner li permet de desenvolupar-se humanament i esdevé cada
vegada més sensible als altres.

Són també unes setmanes en les que et formes de
debò. M’ha frapat que durant dues setmanes els consiliaris no hem parlat! Sovint
això incomoda. Però aquí m’ensenya a ser acompanyant a la manera de Crist,
deixant tota la llibertat als joves, no imposant-se. Saber escoltar la vida dels
joves, les seves preocupacions personals i les condicions de vida i les accions
dels joves que vénen del món sencer, és formidable!

Haver participat en el Consell Internacional em
dóna més energia i joia per acompanyar l’Amèrica Llatina. M’encoratja a trobar
d’altres acompanyants laics i a formar-los. Això em diu que formo part d’una
gran família, la família de la JOC.

 

Tweet