La feina immediata, i sobtada, que hi ha hagut després de retornar de l’Àfrica Oriental m’ha impedit d’escriure amb tranquil·litat més coses sobre l’experiència. Avui hi torno i espero anar afegint articles al bloc.
Una de les experiències especialment dura, viscuda no només aquesta vegada a Kenya, Tanzània i Malawi, sinó també a Camerun i Txad, és la de sentir-se mirat com a ric. És dur, sobretot, perquè això crea, abans que hi hagi possibilitat de conèixer-se, una barrera important.
A l’Àfrica Oriental, en els llocs on es parlen llengües de la família bantú, aquest personatge blanc i ric rep el nom de "Muzungu". Jo, per tant, durant aquelles setmanes de setembre, per molta d’aquella gent era un Muzungu. I m’imagino que si sabien que sóc capellà no canviaven pas l’etiqueta: possiblement encara quedava reforçada (en un altre article parlaré de la imatge de l’Església que he vist!!!).
Això posa una dificultat gran a la missió que anem a fer. La nostra visita, el nostre treball, queda condicionat totalment. De nosaltres se n’esperen diners, pas una altra cosa. Jo hi vaig amb tota la il·lusió de compartir experiències de la JOC, de la Revisió de Vida, de… Jesucrist, i moltes vegades he tingut la sensació que tot això no interessa gens. Sortosament sí, hi ha gent a qui l’interessa, però…
Aquesta experiència va ser motiu d’una pregària en el Quadern de Vida. Aquesta pàgina, si us interessa, la trobareu en l’enllaç següent, corresponent a aquest mateix bloc (Àlbums/QdV): QdV 20 set08.pdf.
Continuaré explicant experiències.
