Ahir, diumenge, vam tenir una de les tres trobades-recés que els capellans del Pradó de la parròquia de Santa Maria del Soccorso organitzen cada any. Hi són convidats altres companys que són a Roma per estudis o per altres raons i que tenen alguna relació amb nosaltres o amb el Pradó.
Ahir hi havia gent de quatre continents, de països com Vietnam, Xina, Brasil, Veneçuela, Colòmbia, Mèxic, Congo Brazza, Espanya (l’Agustín, de Canàries) i jo mateix.
Vam treballar, amb molta senzillesa, sobre què és i la importància que té l’Estudi d’Evangeli. Conèixer Jesucrist de tal manera que en puguem parlar com “d’una cosa nostra, que ens és familiar, com la gent sap parlar de la pròpia situació, del propi vestit, dels propis afers” (ho deia el P. Chevrier, fundador del Pradó, en una carta a un seminarista). I va ser molt interessant per als que estan redactant tesis i tesines, perquè els ajudava a adonar-se de l’essencial. També ens vam adonar que estar lluny de la base, com és també el meu cas, és una dificultat gran. O, dit en positiu, per fer Estudi d’Evangeli cal el llibre dels Evangelis i una mirada tranquil·la i profunda a la vida de la gent.
