Feia dies que no escrivia en el bloc. Ha
faltat l’accés a banda ampla d’internet.
El darrer cap de setmana de març vam tenir el
goig de visitar la JOC de Portugal. Hi vam anar amb la Lisa, que coordina els
moviments d’Europa. L’experiència va ser molt bona. Em vaig retrobar amb la
meva pròpia experiència de JOC: un moviment autònom, amb un gran sentit de la
responsabilitat per part dels joves, amb una organització nacional que coordina
les diòcesis –sis– i amb una gent extraordinàriament acollidora. A propòsit que
és un moviment autònom, va ser molt bo el fet de viure l’experiència d’una
reunió que s’hagués fet igualment sense nosaltres. Ho subratllo perquè no
sempre és així quan anem pel món. Hi ha països en els quals la JOC és incipient
i necessita dels altres i de la CIJOC; però hi ha països en els quals, em temo,
el problema és que hi ha un sentit de dependència arrelat en la cultura, i això
fa mal al cor.
Bé, tornant a Portugal, vam participar en el
que ells anomenen «Equipa Nacional», que és la reunió periòdica del Secretariat
–l’Alexandre (president), la Rita (secretària general), el Rui (tresorer) i el
Carlos (consiliari)– amb els responsables de cada diòcesi (cada responsable
diocesà hi pot anar acompanyat d’un altre militant més jove que hi serà com a
observador/a, per anar aprenent). Va tenir lloc en una casa perduda enmig del
bosc, a la diòcesi d’Aveiro. La trobada va tenir un parèntesi després del sopar
del dissabte, que vam agafar els cotxes i ens vam desplaçar a la propera vila
de Casia, on hi ha una fàbrica que fa pasta de paper (potser els camions
portuguesos que contínuament descarreguen pasta a la fàbrica de paper del
davant de casa, a Capellades, el meu poble, vénen de Casia?). No es tractava
d’anar a la fàbrica, ni a una festa, sinó a participar en un acte que
organitzaven conjuntament la JOC i la LOC, el moviment adult portuguès, sobre
els microcrèdits. Feia un fred que pelava!
L’ordre del dia va ser molt típic d’una reunió
d’aquestes, com els del nostre “Comitè” de la JOC de Catalunya i les Illes o de
la “Coordinadora” de la JOC d’Espanya. A destacar, un punt per a fer reflexió
de fons, tranquil·la i gratuïta, sobre la realitat dels joves: «Reflexão sobre
a realidade dos jovens». Com a punt de partença cada responsable portava dues
petites monografies, dos fets de dos joves. Aspectes que apareixien: atur,
treball precari, dificultat d’entrar al mercat de treball, explotació, els
autònoms que no són autònoms, inestabilitat psicològica, indefinició pel futur,
dificultat per independitzar-se… Una frase dels meus apunts: “els contractes
no protegeixen el treballador”. El temps va donar per a fer només l’anàlisi
però van tancar el punt tot prenent consciència que han de fer un pas més i
donar resposta.
La campanya nacional que tenen entre mans és
sobre l’endeutament i té com a lema: «Endevidar! Onde nos pode levar?» (que
podríem traduir per “Endeutar-nos! on pot portar-nos?”). Del recull de Veure en
copio algunes frases:
- «Els contactes establerts confirmen el que ja
sentíem: l’elevat nombre de persones que, no resistint al bombardeig de la
publicitat i de la crida al crèdit fàcil, s’endeuten per a comprar viatges,
tractaments de bellesa, electrodomèstics, mobiliari, cotxer de gama alta, entre
d’altres béns. Igualment, subratllem el vast nombre de joves que contreuen
crèdit per a habitatge, somniant el comprar una casa, somni que no seria
possible de realitzar si no és d’aquesta manera. Com a militants cristians
treballadors ens sentim cridats a conèixer en profunditat la realitat que ens
envolta per a poder-la transformar» - «Variades són les causes: manca d’educació
econòmica; absència d’una cultura de la planificació de les despeses; viure per
damunt de les possibilitats; consum inconscient (fins i tot en temps de crisi
hi ha persones que continuen consumint com si tot fos com abans); publicitat i
crides al consum, amb la idea que tot és fàcil de tenir; facilitat de tenir
targeta de crèdit; manca de formació i de informació; inexistència d’una
cultura de l’estalvi o incapacitat per a realitzar-la; baixos salaris; atur;
capitalisme liberal que condueix a la crisi financera» - «Els joves comencem a percebre-ho, a sentir
que urgeix fer canvis, que no podem continuar amb les opcions de consum
desmesurat que adoptem. És important definir prioritats i planejar les
despeses» - «Conseqüències a curt termini: dificultats
financeres i disminució del poder de compra; augment de la pobresa en
l’anomenada ‘classe mitja’; augment de la inestabilitat a tots nivells
(familiar, professional, econòmic); augment de les migracions (dins i fora del
país); dependència en relació a la família» - «Constatem que en aquest procés, els joves
aprenen a definir prioritats i a viure sense alguns dels béns més superflus i
dispensables, definint criteris de consum concrets. Sentim també que els joves
ja comencem a tenir major consciència de l’economia, a percebre la importància
de l’estalvi, encara que moltes vegades, degut a la situació en la que ens
trobem, no aconseguim fer-lo realitat. A llarg termini creiem que la tendència
serà a una millora, ja que els joves podran adquirir una cultura econòmica que
els permetrà un menor endeutament» - «Quant a militants cristians treballadors ens
sentim cridats no només a conèixer en profunditat la realitat que ens envolta i
a donar-la a conèixer, sinó també a oferir una altra visió de l’home i de la
societat, assumint una actitud profètica, d’anunci dels valors humans cristians».
Deu-n’hi do!
«21 En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant,
digué:–T’enalteixo,
Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això
que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. […]23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els
digué:–Feliços
els ulls que veuen el que vosaltres veieu! 24 Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres
veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho
sentiren.» (De l’evangeli segons sant Lluc, cap. 10).
