El passat mes de novembre vam estar a Malta. Hi vam anar amb la Lisa, la coordinadora dels moviments JOC d’Europa.
Malta és un conjunt de dues illes i alguns illots, situat al Sud de Sicília i a l’Est de Tunissia. Aquesta ubicació fa que rebin molta gent que procedeix de l’Àfrica i que volen arribar a Europa. Hi ha camps de refugiats.
Però molt abans, com a conseqüència d’un naufragi, hi va arribar sant Pau. L’episodi ve narrat als capítols 27 i 28 del llibre dels Fets dels Apòstols. El 27 descriu el naufragi. El començament del 28 diu això: «Un cop salvats, vam saber que el nom de l’illa era Malta. Els naturals de l’illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar…» (Ac 28, 1ss). Certament, són molt acollidors. I sant Pau és present per tot arreu.
Al llarg de la història han canviat d’amo unes quantes vegades i de tothom n’han conservat alguna cosa. Ara, després d’anys de ser colònia anglesa, són una república independent des de fa uns quaranta anys. En fa sis o set que són de la Unió Europea i dos que tenen l’Euro. Són 400.000 habitants. Dues llengües oficials: el maltès, que és una llengua semítica amb molta influència de l’àrab (per exemple, els cristians a Déu li diuen "Al·là"), i l’anglès. Però la majoria també domina l’italià (els joves el van perdent).
La JOC és un moviment viu, amb molta història i amb molta novetat. Les sigles, en la seva llengua maltesa, són ZHN (però la "Z" i la "H" no són exactament com les nostres). Va ser dels primers moviments que van veure que alguna cosa s’havia de fer per a renovar el nivell internacional de la JOC i, per tant, dels primers que van activar la creació de la CIJOC. Actualment hi ha gent molt jove, fills d’aquesta generació, disposats a actuar. Entre un i dos centenars de joves. Tenen el suport del seu arquebisbe
Nosaltres estàvem convocats per a una jornada de formació, en la qual vam reflexionar sobre la responsabilitat, sobre la campanya d’acció i sobre l’acompanyament. El treball va donar de si. Vam partir sempre del que ells viuen respecte d’aquestes qüestions. Lisa va portar la reflexió dels dos primers temes i un servidor va provocar una reflexió sobre l’acompanyament JOC. Bé.
La formació era el dissabte 14. Però ho havien lligat amb la benedicció dels locals renovats que tenen a San Paul’s Bay, on havíem fet la trobada: el "Centre Cardijn". Es tracta d’una casa que és de la JOC des de fa molts anys. Ve a ser una casa de colònies. Sempre ha estat destinada al servei dels joves treballadors. Ara han reformat el pis de dalt, compartimentant-lo en diversos espais, diverses habitacions amb lliteres (fins ara era un sol espai). Total, després d’haver fet aquesta reforma i de pintar-ho i renovar-ho tot, van fer una convocatòria pel diumenge 15 de novembre per a celebrar aquesta renovació. Hi havia l’arquebisbe i gent de totes les generacions de la JOC. Avis i néts. Un ambient genial. Naturalment havien d’aprofitar la nostra presència i també els vam fer un discurs, breu, de suport i d’agraïment per tot el compromís que tenen amb la coordinació internacional, europea en concret.
Clicant damunt de qualsevol de les fotos que il·lustren aquest article, en podreu veure d’altres. Són de la posta de sol del divendres d’arribada, de la trobada del dissabte i, del diumenge, d’alguna passejada i, naturalment, de la fantàstica festa de benedicció del "Centre Cardijn". I clicant damunt del logo de la ZHN podreu accedir a la seva pàgina web.
