Oh pobresa, que n’ets de bella!
Jesucrist, el meu Mestre,
t’ha trobat tan bella que,
en davallar del cel,
t’ha pres per esposa,
ha fet de tu la companya de la seva vida
i ha volgut morir amb tu a la creu. Doneu-me, oh Mestre,
aquesta bella pobresa!
Que la cerqui amb sol·licitud,
que la prengui amb joia,
que l’abraci amb amor,
per fer-ne la companya de tota la meva vida
i morir amb ella sobre un tros de fusta,
com vós, el meu Mestre!
(A. Chevrier)
Jesucrist, el meu Mestre,
t’ha trobat tan bella que,
en davallar del cel,
t’ha pres per esposa,
ha fet de tu la companya de la seva vida
i ha volgut morir amb tu a la creu. Doneu-me, oh Mestre,
aquesta bella pobresa!
Que la cerqui amb sol·licitud,
que la prengui amb joia,
que l’abraci amb amor,
i morir amb ella sobre un tros de fusta,
com vós, el meu Mestre!
(A. Chevrier)