Amb un mes i mig de retard us explico el descobriment que vaig fer en una de les meves passejades dels dissabtes a la tarda, quan sóc a Roma i es pot fer una mica de descans setmanal. Es tracta de "La Garbatella". És situat en el turonet que domina sobre Sant Pau Extramurs.
Tot anant-hi vaig veure de prop una estructura metàl·lica que havia vist en fotos o des del tren. Es tracta del "Gazometro", el que permetia la distribució de gas a la ciutat fins que el sistema va canviar amb el gas natural. Com podeu veure en la foto corresponent, en el conjunt de les instal·lacions no hi mancava una capella. M’imagino que es tracta d’una cosa semblant el que es vivia en els molins paperers del meu poble, molts dels quals tenien una capella que permetia que els obrers no haguessin de sortir de la fàbrica ni per anar a missa (segons com t’ho miris sembla que és reblar l’esclavatge; vés a saber com es vivia!).
Pel camí també vaig trobar una placa (us poso la foto) que recorda l’església que hi havia hagut en aquella zona per commemorar el lloc on Pere i Pau van ser separats per anar a morir en llocs diferents. El record de dos martiris que van ser llavor de molta vida nova.
I, travessant a l’altre costat, vaig entrar a La Garbatella. Impressionant. Un petit parc, amb una bonica "fontana" al mig, em donava entrada a un barri construït els anys 20 del segle passat. Destinat a obrers. Com El Bon Pastor i els altres tres barris de "cases barates" de Barcelona: els mateixos anys, els mateixos destinataris. I una mateixa inspiració: les ciutats jardí. Una inspiració que va quedar com a idea no acabada de concretar en la majoria dels casos.
En el cas de "La Garbatella", però, hi ha un element especial: cap casa és igual. I l’element artístic és present per tot arreu. Tot plegat adornat amb els colors típics de les cases de Roma i per la llum natural incomparable de la "Città". Probablement el projecte era encara molt millor i s’hi van escamotejar bons materials i es van voler estalviar diners. De tota manera, és un tresor del que podem gaudir. Les fotos, que podeu trobar clicant damunt de qualsevol de les que veieu aquí, no fan justícia, són una pàl·lida imatge de la realitat.
Una curiositat: quan arribo a la parròquia, dedicada a Sant Francesc Xavier, hi trobo a dins una estàtua de Joan Pau II assegut, en posició de confessionari. Resulta que essent capellà jove que estudiava a Roma, anava a aquesta parròquia a donar un cop de mà. Capellà de barri, mira!.
