Avui és un dia especial a la CIJOC: l’Arniel ha acabat el seu mandat i ja és fora. Quan escric aquestes ratlles deu estar facturant les seves maletes a l’aeroport i prenent la seva targeta d’embarcament per volar cap a les Filipines.

Han estat quatre anys en els quals ha treballat intensament en tres de les coordinacions de les vuit que tenim: Asia, Orient Mig i Àfrica Oriental. Ha treballat molt.

Una partença així, més enllà de l’emotivitat que s’hi pot viure, és ocasió d’adonar-se del què suposa haver dit sí a la crida que un dia es va fer a qualsevol dels permanents de la CIJOC. Va suposar deixar-ho tot: família, amics, país, treball… Ell tenia un bon treball. Ara li toca recomençar-ho tot. Ara no té feina, per exemple.

Pensant en l’Arniel, en aquest moment la meva pregària passa per unir-me a Jesús quan diu: «tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers» (Mc 10,29-31).

L’Arniel se’n va i la Mog arriba. La Mog ve de la JOC d’Anglaterra i País de Gal·les. I dono gràcies a Déu pel seu sí a la proposta que se li va fer. I li demano que Ell l’acompanyi i que nosaltres sapiguem fer efectiu aquest acompanyament en aquest camí de quatre anys que ara començarà. Ella no se n’ha anat tan lluny de casa, però també ho ha deixat tot. Que rebi, ja en el temps present, cent vegades més…

Més endavant ja us parlaré de l’altre relleu. De moment, deixo constància del fet esdevingut el dia d’avui. I us poso aquesta foto dels dos companys, Arniel i Mog, al terrat de la nostra casa de la CIJOC, fa cosa d’un mes.

Tweet