Vet aquí l’inici del petit relat del que vaig fer i viure a Ecuador i a República Dominicana des del 16 de novembre al 2 de desembre d’aquest any que acabem. Aniré publicant diversos articles. Avui arribo fins el dia 19.
(Si veieu les fotos massa petites, amb el botó dret del ratolí podeu "visualitzar-les", és a dir, veure-les en el seu tamany normal)
L’objectiu del viatge era trobar la JOC de República Dominicana (allà anomenada JTC –la “T” de “Trabajadora”, enlloc de l’“O” d’“Obrera”–. Atenent, però, a un dels objectius, que era enfortir la dimensió internacional, concretament a nivell d’Amèrica Llatina i el Carib, i tenint en compte l’ajornament de l’encontre continental que s’havia previst pel 2010, vam decidir d’aprofitar el viatge per visitar el moviment coordinador del continent, la JTCE (la JOC d’Ecuador, que porta també la “T” enlloc de l’“O”), per tal de lligar el treball conjunt. Per què jo? No podent-hi anar el col·laborador que té la CIJOC per a aquesta feina, de l’equip hi vaig anar jo per raons de llengua.
Arribo a Quito, capital d’Ecuador. És a la Sierra, a 2.800 m sobre el nivell del mar. M’esperen Elena, Darío i Pablo, que són el nucli dirigent de la JTCE. Pel camí, Agustín, el taxista que em porta al “Centro de Formación Mons. Leónidas Proaño”, m’explica la seva visió del país després de l’intent de cop d’Estat del 30 de setembre. Ell està content amb les polítiques socials del govern Correa.
Després de sopar tenim una primera reunió per veure la realitat actual de la JTCE. A Quito hi ha dos grups, l’un coordinat per José i l’altre per Darío. Les realitats de Guayaquil i Esmeraldas són vives. El P. Colin, que ara és a Anconcito, a dues hores de Guayaquil, està començant nous grups allà.
La reunió també serveix per a expressar com s’està vivint la relació entre el moviment coordinador i el Secretariat de la CIJOC. I per a programar aquests dies.
L’Elena està enfeinada acabant d’organitzar la inauguració de demà d’un restaurant i una floristeria que tirarà endavant una associació de dones amb fills discapacitats (“madres y sus hijos con capacidades diferentes”). Són iniciatives, “emprendimientos”, promogudes per la “Fundación Tierra Nueva”, a la que també està lligat el “Centro Leónidas Proaño”, i tenen finançament del govern per arrencar.
És molt interessant tot el que ha fet i fa, al llarg dels anys, la Fundación Tierra Nueva. Acaben d’inaugurar un hospital, amb tota regla, que porta el nom de “Padre Carollo”, el fundador, que fou un capellà del Pradó, ànima pastoral de tot el Quito Sur, mort el 2005. La cafeteria de l’hospital la gestionen també les dones de l’associació esmentada.
A
la tarda i vespre continuem el treball amb Elena, Darío i Pablo. Qüestions: relació entre el Secretariat Internacional i el Moviment Coordinador i la viabilitat de l’Encuentro Latinoamericano (ELAC) al 2011. Fem una anàlisi de la situació dels moviments a Amèrica Llatina i el Carib: Ecuador, República Dominicana, Haïti, Perú … Parlem també de les relacions CIJOC-JOCI i del CELAM.
Intentem posar-nos uns objectius per al Continent: Enfortir-Mantenir el que hi ha, Estendre, Formar, Comunicar.
Sense veure clar, per raons econòmiques, la possibilitat de l’ELAC pel 2011, pensem en encontres virtuals que preparin un ELAC abans o després del proper Consell Internacional, aprofitant el viatge.
Visitem el bisbe auxiliar de Quito, Mons. René Coba. Aprofitant la proximitat, entrem al Palau de la Presidència de la República i també anem a veure un regidor de l’Ajuntament amb el qual cal el Pablo ha de parlar algunes coses de l’acció municipal al Quito Sur.
A la tarda continuem treballant amb el Pablo, ara sobre l’acompanyament a nivell continental. Pensem com aprofitar internet per a promoure la formació i el contacte entre acompanyants.
El vespre tenim reunió amb els joves dels dos grups de Quito per compartir les seves experiències i la seva campanya “Ponte pilas: no me explotes… somos iguales. ¡TENEMOS DERECHOS!” (en la primera foto que acompanya l’article hi heu vist el lema imprès en una samarreta), i parlar de la dimensió internacional de la JOC.
Dimarts 16 de novembre
Arribo a Quito, capital d’Ecuador. És a la Sierra, a 2.800 m sobre el nivell del mar. M’esperen Elena, Darío i Pablo, que són el nucli dirigent de la JTCE. Pel camí, Agustín, el taxista que em porta al “Centro de Formación Mons. Leónidas Proaño”, m’explica la seva visió del país després de l’intent de cop d’Estat del 30 de setembre. Ell està content amb les polítiques socials del govern Correa.Després de sopar tenim una primera reunió per veure la realitat actual de la JTCE. A Quito hi ha dos grups, l’un coordinat per José i l’altre per Darío. Les realitats de Guayaquil i Esmeraldas són vives. El P. Colin, que ara és a Anconcito, a dues hores de Guayaquil, està començant nous grups allà.
La reunió també serveix per a expressar com s’està vivint la relació entre el moviment coordinador i el Secretariat de la CIJOC. I per a programar aquests dies.
Dimecres 17 de novembre
El matí m’inviten a acompanyar Elena, Darío i Pablo a la sessió final d’un curset en el que han participat sobre lectura crítica de mitjans que organitza la FLACSO (Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales). A la tarda ens reunim amb el Pablo per continuar la reflexió encetada el vespre abans. Va quedant clar que la construcció del moviment a Amèrica Llatina i el Carib s’ha de fer des del propi continent.
L’Elena està enfeinada acabant d’organitzar la inauguració de demà d’un restaurant i una floristeria que tirarà endavant una associació de dones amb fills discapacitats (“madres y sus hijos con capacidades diferentes”). Són iniciatives, “emprendimientos”, promogudes per la “Fundación Tierra Nueva”, a la que també està lligat el “Centro Leónidas Proaño”, i tenen finançament del govern per arrencar.És molt interessant tot el que ha fet i fa, al llarg dels anys, la Fundación Tierra Nueva. Acaben d’inaugurar un hospital, amb tota regla, que porta el nom de “Padre Carollo”, el fundador, que fou un capellà del Pradó, ànima pastoral de tot el Quito Sur, mort el 2005. La cafeteria de l’hospital la gestionen també les dones de l’associació esmentada.
Dijous 18 de novembre
El matí participo en una reunió de la pastoral juvenil del Quito Sur. Hi conec el Christian, de la pastoral juvenil de la parròquia de Solanda.
Després anem a la inauguració del restaurant i la floristeria. I, acompanyant el Christian, visitem el P. Benítez, SJ, rector de la parròquia de San Ignacio de Loyola, de Solanda, que és el “decano”.
A la tarda i vespre continuem el treball amb Elena, Darío i Pablo. Qüestions: relació entre el Secretariat Internacional i el Moviment Coordinador i la viabilitat de l’Encuentro Latinoamericano (ELAC) al 2011. Fem una anàlisi de la situació dels moviments a Amèrica Llatina i el Carib: Ecuador, República Dominicana, Haïti, Perú … Parlem també de les relacions CIJOC-JOCI i del CELAM.Intentem posar-nos uns objectius per al Continent: Enfortir-Mantenir el que hi ha, Estendre, Formar, Comunicar.
Sense veure clar, per raons econòmiques, la possibilitat de l’ELAC pel 2011, pensem en encontres virtuals que preparin un ELAC abans o després del proper Consell Internacional, aprofitant el viatge.
Divendres 19 de novembre
Visitem el bisbe auxiliar de Quito, Mons. René Coba. Aprofitant la proximitat, entrem al Palau de la Presidència de la República i també anem a veure un regidor de l’Ajuntament amb el qual cal el Pablo ha de parlar algunes coses de l’acció municipal al Quito Sur. A la tarda continuem treballant amb el Pablo, ara sobre l’acompanyament a nivell continental. Pensem com aprofitar internet per a promoure la formació i el contacte entre acompanyants.
El vespre tenim reunió amb els joves dels dos grups de Quito per compartir les seves experiències i la seva campanya “Ponte pilas: no me explotes… somos iguales. ¡TENEMOS DERECHOS!” (en la primera foto que acompanya l’article hi heu vist el lema imprès en una samarreta), i parlar de la dimensió internacional de la JOC.
