Avui a l’Ara.cat hi surt publicat un article interessant de sociologia. És de Salvador Cardús i porta per títol: "L’obsessió moralitzadora".
Us en poso un fragment, però el podeu trobar sencer clicant aquí.
[…] La majoria de les nostres decisions són resultat d’un aprenentatge adquirit en forma d’hàbits i rutines que de reflexives no en tenen res. Aprenem a respondre de manera típica a situacions típiques. A més, les nostres decisions són preses dins del marc d’una organització amb les seves regles, que no ens podem saltar sense ser-ne exclosos. I, encara, actuem condicionats per un context coactiu invisible a la nostra consciència: allò que ens fa seguir la moda, o ser del Barça, o tenir por de la independència del país, o canviar del català al castellà sense adonar-nos-en. Per tant, imaginar una societat d’individus conscients que prenen decisions lúcides segons els seus valors personals, és un supòsit absolutament fals del qual parteixen un cert tipus d’estudis d’opinió suposadament sociològics –en realitat, ben poc sociològics– i que són els principals responsables de crear aquesta gravíssima confusió. […]
