Fent camí plegats

"UN JOVE TREBALLADOR I UNA JOVE TREBALLADORA VALEN MÉS QUE TOT L'OR DEL MÓN"

25 anys

| 1 Comment

El dia 14 de juny farà 25 anys que vaig ser ordenat prevere al servei de la diòcesi de Barcelona. Aquell any 1987, el 14 era diumenge i l’Església celebrava la festa de la Santíssima Trinitat. El lloc era Sant Andreu de la Barca.
La celebració d’aquest aniversari serà en diumenge. Amb el Consell Pastoral de la Parròquia on ara estic, la de Santa Eulàlia de Mèrida, de L’Hospitalet de Llobregat (la parròquia de la plaça de l’Ajuntament), ens vam posar d’acord a fer-ho en la missa de les 13 h. del diumenge abans, el 10 de juny. Aquell diumenge serà la festa del Corpus, dia en el que es fa la col·lecta per Càritas Diocesana. Donarem gràcies a Déu tot demanant-li que ens obri els ulls de la fe per a descobrir el que fa a través de tots i cadascun de nosaltres, a través de la seva Església, a través de les persones en situació de pobresa, que són moltes. I demanant-li, també, que ens obri les oïdes de la fe per a escoltar les seves crides i descobrir què és el que ara i aquí hem de fer.
Sisplau, que ningú no canviï els plans del diumenge per fer-s’hi present: igualment estarem units amb el record i la pregària.
Donada l’escaiença d’aquesta efemèride en el dia del Corpus, i a punt de commemorar els 50 anys de l’inici del Concili Vaticà II, que tant ha marcat la vida de l’Església, així com la formació que vaig rebre al Seminari Diocesà i el meu ministeri aquests 25 anys, us proposo un text del document conciliar sobre la vida i ministeri dels preveres, perquè hi reflexionem plegats, i demanant-vos que m’ajudeu sempre a viure així:
«[…] Guiats, doncs, per l’Esperit del Senyor, que ungí el Salvador i l’envià a evangelitzar els pobres (Lc 4,18), els preveres, com també els Bisbes, evitaran tot allò que de qualsevol manera podria allunyar els pobres, i, més que els altres deixebles de Crist, suprimiran de les coses que els pertanyen qualsevol aparença de vanitat. I pararan casa de tal manera, que aquesta no sembli inaccessible a ningú, i que mai ningú, per humil que sigui, no s’avergonyeixi de visitar-la» (PO n. 17).

Author: josepmaria

Josep Maria. Nascut a Capellades (Anoia) el 1957 en el si d'una família treballadora. Batejat el mateix any a Santa Maria, la parròquia del poble. A Capellades hi he crescut, hi he estudiat, hi he començat a treballar, hi he actuat a nivell eclesial i social... Ordenat prevere el 1987. He viscut i treballat a Sant Andreu de la Barca i a la Federació "Montserrat" de la JOC (JOBAC aleshores); a Nou Barris, de Barcelona, i a la Federació de la JOC del mateix nom; al Bon Pastor, de Barcelona, i a la Federació "Riu Besòs" de la JOC; a Llefià, de Badalona, i a la Federació "Badalona-Santa Coloma" de la JOC i a la zona "Besòs" de l'ACO. En la JOC, encara, he acompanyat la JOC Nacional de Catalunya i les Illes durant 4 anys i he acompanyat un equip de la Federació del "Vallès". Des de novembre del 2007 fins l'octubre del 2011, consiliari de la CIJOC, cosa que va motivar la creació d'aquest blog. Finalitzada aquesta etapa, el blog continua des de L'Hospitalet de Llobregat.

One Comment

  1. Per molts anys !! Que Déu t’il·lumini, et beneixi i t’acompanyi per aquests camins plens de «sorpreses»peerò amb molta pau i bé i …. Per sempre!!

Deixa un comentari

Required fields are marked *.


css.php