Últimament Càritas parroquial ha conegut situacions de persones a qui se’ls ajuda que expliquen que han de pagar una multa. No es tracta pas d’una multa de trànsit, no! Sinó per haver estat enxampades remenant en els contenidors de les escombraries.
És normal que l’autoritat vetlli per la neteja de l’espai públic. I que la legislació sobre els contenidors contempli la possibilitat que s’hi remeni resultant-ne perjudicat l’entorn immediat amb brutícia. Però, en aquest moment en el que tanta gent no té cap ingrés i que es troba abocada a buscar on sigui alguna cosa per sobreviure, s’està creant la contradicció que aquesta activitat, gens agradable per a qui la duu a terme, sigui castigada d’aquesta manera.
Per altra banda, en el mar de noves lleis regressives en tants sentits, en «la proposta de reforma del Codi Penal i, concretament, amb els canvis en l’article 318 bis, s’estableix com a delicte ajudar persones immigrants que es troben en situació irregular. Aquest punt del Codi Penal parla de perseguir i castigar penalment els i les ciutadanes que ajudin persones d’altres països fora de la Unió Europea a entrar al país, ja sigui per quedar-s’hi o per accedir a un altre Estat membre» (extret del Manifest de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants, «No criminalitzem la solidaritat»). L’esmentat manifest continua dient que «no es poden aixecar murs entre les persones. Més enllà de la valoració jurídica d’aquesta reforma, volem expressar la nostra greu preocupació per la tendència que estan prenent les polítiques migratòries al nostre país. L’assistència humanitària i la solidaritat no poden ser penalitzades en cap cas quan són mogudes per sentiments d’hospitalitat i altruisme. L’entrada en el Codi Penal d’aquestes pràctiques seria devastadora per a una societat com la nostra, que precisament en els greus moments que estem vivint se sosté gràcies a aquests valors. La penalització d’aquests valors i actituds en funció de l’origen o la situació administrativa de les persones ateses suposaria una de les perversions més greus en què pot caure una legislació. Condicionar l’hospitalitat, l’acollida i la solidaritat a criteris administratius suposa una nova forma “d’apartheid”. L’article 318 bis de la proposta de reforma del Codi Penal planteja un marc legislatiu pervers, ja que estigmatitza persones que es troben en una situació de molta vulnerabilitat, aixecant murs i establint compartiments dins de la societat. ¿Com transmetre en les nostres escoles o famílies que aquests valors són fonamentals si, al mateix temps, considerem que són delictes quan es posen en pràctica envers determinades persones?».
Criminalitzar la solidaritat i multar la pobresa. Vet aquí on estem arribant. Si continuem així no caldrà ni tan sols cridar a la desobediència civil: la mateixa llei ens posarà en situació de desobedients. La qual cosa, per cert, em recorda que Jesús de Natzaret va ser portat a la Creu, precisament, per situacions semblants. L’Evangeli d’avui (Lluc 15) ens recorda aquesta acusació que li feien: Aquest home acull els pecadors i menja amb ells. La llei va deixar Jesús fora de la llei perquè vivia, convivia, acollia i menjava amb els qui la llei havia deixat fora de la llei.
Seguint Jesús en el seu Via Crucis, doncs, ens podem trobar carregant la pròpia creu d’haver de pagar multes. Som-hi!
Josep Maria
(Publicat al Full Informatiu de Santa Eulàlia de Mèrida, el 10 de març del 2013)
