El 9 de gener del 1956 el nostre pare va arribar a Capellades per treballar a “Cal Sapara”, nom popular de l’empresa paperera que avui s’anomena J. Vilaseca, S.A. Al cap de vuit mesos es casaven amb la mare i van venir tots dos a viure en un dels pisos que la fàbrica tenia per als seus treballadors.
Tot i ser al mateix país d’origen –venia de Sant Jordi Desvalls, al Gironès–, anar a parar a un poble com Capellades, en aquells anys 50, suposava deixar enrere moltes coses i moltes persones. Per a retrobar la família (a Sant Jordi o a Rupià, el poble de la mare) s’havia de comptar amb un dia sencer de viatge (Tino, Carrilet fins a Barcelona, Metro i/o Taxi fins a l’estació de França, tren Renfe, Sarfa o un altre taxi …). Normalment només s’hi podia anar per vacances, per no perdre cap jornada de treball.
Aquest record dels nostres pares i, com a conseqüència, dels orígens capelladins del meu germà i meus, sigui un homenatge a tots els treballadors i treballadores i famílies que ahir i avui s’escarrassen amb l’honorable pretensió de tirar endavant les seves famílies. Senzillament.

Les fotos, llevat de la de la Bassa, que és d’una postal que es venia aquell 1956, probablement són més antigues. En tot cas, el pares no ho devien trobar gaire diferent de com ho veiem en aquí. Amb el botó dret les podeu ampliar.




11 gener 2019 at 20:05
Gràcies Josep Maria! Sempre recordo aquella época amb un somriure. Em va agradar conéixer-te i n’estic orgullosa, com també d’haver estat a la JOC (primer JOBAC). El pòsit queda. Formes part de la meva història, i no ho vull pas oblidar… Una abraçada!
A veure si la propera vegada puc passar a veure’t. Vigila els meus tiets! 😉