“Revolució cultural”: NO més murs
(Article publicat al Full informatiu de la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. 2 d’agost de 2015)
El bisbe de Roma, Francesc, en la seva recent encíclica dedicada a la qüestió ecològica, a la cura de la nostra «germana mare terra» (LS 1) fa servir l’expressió «Revolució cultural» (LS 114) per dir que cal un gran canvi, un canvi total, un canvi a l’arrel, en el nostre sistema, en la nostra manera de viure. Ho diu en referència al maltractament que donem a la terra, a la natura… maltractament que té efectes directes i molt greus sobre la humanitat i que deixa moltes víctimes, molts persones a la cuneta de l’anomenada “civilització”.
Una de les conseqüències directes del maltractament a la germana mare terra són les migracions. El sant pare en parla contundentment. Per exemple en el n. 26 de l’encíclica, parlant del canvi climàtic:
«El cambio climático es un problema global con graves dimensiones ambientales, sociales, económicas, distributivas y políticas, y plantea uno de los principales desafíos actuales para la humanidad. Los peores impactos probablemente recaerán en las próximas décadas sobre los países en desarrollo. Muchos pobres viven en lugares particularmente afectados por fenómenos relacionados con el calentamiento, y sus medios de subsistencia dependen fuertemente de las reservas naturales y de los servicios ecosistémicos, como la agricultura, la pesca y los recursos forestales. No tienen otras actividades financieras y otros recursos que les permitan adaptarse a los impactos climáticos o hacer frente a situaciones catastróficas, y poseen poco acceso a servicios sociales y a protección. Por ejemplo, los cambios del clima originan migraciones de animales y vegetales que no siempre pueden adaptarse, y esto a su vez afecta los recursos productivos de los más pobres, quienes también se ven obligados a migrar con gran incertidumbre por el futuro de sus vidas y de sus hijos. Es trágico el aumento de los migrantes huyendo de la miseria empeorada por la degradación ambiental, que no son reconocidos como refugiados en las convenciones internacionales y llevan el peso de sus vidas abandonadas sin protección normativa alguna. Lamentablemente, hay una general indiferencia ante estas tragedias, que suceden ahora mismo en distintas partes del mundo. La falta de reacciones ante estos dramas de nuestros hermanos y hermanas es un signo de la pérdida de aquel sentido de responsabilidad por nuestros semejantes sobre el cual se funda toda sociedad civil.»
La nostra pròspera Europa, que té molts valors positius, és també molt consumista i contaminant, i explotadora dels recursos naturals d’Àfrica, per exemple. Aquesta Europa està aixecant murs davant dels qui fugen de la misèria provocada, en part, per nosaltres mateixos. No volem saber res de les víctimes del nostre propi progrés. I mentre es van repetint situacions com les de Lampedusa (permanent) i Calais (d’actualitat aquests dies), Hongria està alçant un mur i el Regne Unit ja en dissenya un altre. L’Estat espanyol, que no vol noves fronteres, ja va construir un mur ben alt a Melilla fa alguns anys.
I nosaltres, seguidors de Jesucrist, què hi diem? què hi fem? ¿Estem disposats a canviar les nostres pràctiques? ¿Estem disposats a fer, amb els nostres conciutadans, la Revolució cultural que ens demana el sant pare? Pensem-hi. Sant Pau, amb la segona lectura d’aquest diumenge (Efesis 4,17.20-24), ens hi ajuda: «Deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d’aquesta naturalesa envellida; els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat» (vv. 22-24).
Josep Maria
