Article que he publicat al Full Informatiu de la parròquia el diumenge passat, 13 de setembre de 2015.
«Hem arribat dels quatre punts de l’horitzó»
(De la tornada d’una cançó francesa, del músic O. Verkruysse)
Vaig pensar de seguida en els meus amics, en molts dels meus amics i amigues dels anys més feliços de la meva joventut. Vaig pensar de seguida en els meus amics, en molts dels meus amics i amigues que he anat fent en els barris obrers populars de l’entorn de Barcelona al llarg del meu servei com a capellà. Vaig pensar de seguida en els meus amics, en molts dels meus amics i amigues amb qui ara anem fent camí junts a L’Hospitalet … Amics i amigues, els de sempre i els d’ara, que es diuen Jiménez o Riba, Galofré o García, Martínez o Sabater, Prat o Pinto, Adanchédé o Poch … Els orígens d’ells o dels seus pares i avis els podem trobar als bonics paratges de Sierra Nevada, o en alguna de les comarques catalanes, o en terres de La Mancha, o en els països d’América Llatina, o a Múrcia o a la gran Àfrica … Som amics, molt amics. Mai no ens hem fet problema de l’origen. I quan en parlem sempre és per enriquir-nos mútuament amb els tresors familiars que cadascú porta a la pròpia motxilla.
Vaig pensar-hi de seguida quan aquesta setmana un líder polític va fer un discurs en el que apel•lava als orígens dels qui vivim a Catalunya com a criteri per al vot. Em va saber greu, perquè aquesta fibra s’ha de tocar per compartir, no per separar. Per això comparteixo aquest tresor que porto a la meva motxilla personal.
És molt important que preservem els nostres tresors, especialment el de la diversitat. La gent d’aquest poble som diversos, gràcies a Déu! I aquesta diversitat ens ha fet. No només no ens ha dividit sinó que ens ha construït com a poble. I hem de mantenir viu aquest tresor. I això que és una realitat d’experiència que compartim, des d’un punt de vista cristià podem dir que és una realitat de la fe: no hi ha Comunió sense diversitat, la veritable Comunió es dóna entre diversos, no entre iguals (1Co 12,12-13).
El futur d’aquest país nostre l’hem de construir, pacíficament i democràtica, entre tots. I hem de fer el que calgui perquè sigui un futur on tothom hi tingui el seu lloc. Hem de desitjar i bastir un futur on continuïn vius els grans valors que han construït Catalunya al llarg dels segles, com aquest de la diversitat. Un futur, també, amb els correctius que calguin per eliminar els contravalors que sempre són destructors, com poden ser les diferències entre rics i pobres.
Quan el 27S anirem a votar, ho podrem fer amb llibertat. Tant de bo que, tot fent camí cap a les urnes, cadascú de nosaltres anéssim recordant els rostres dels nostres veïns i veïnes, que són ben diversos. I arribéssim al col•legi electoral i ens fixéssim en els interventors dels diversos partits polítics, i en la diversitat de les persones que ens faran el servei de les meses electorals. I pensant en els uns i els altres, els qui tenim al davant i els que hem anat recordant pel camí, poséssim el vot a l’urna sentint que estem fent un acte d’amor envers cada un d’ells, perquè volem un país on tots plegats hi puguem ser feliços, molt feliços.
Josep Maria
