La missió CIJOC a Camerun i Txad ha anat bé. Més endavant penjaré al bloc un "informe" i algunes fotos. De moment només dir que hem fet feina, que hem aprofitat el temps i l’esforç que suposa.
El títol d’aquest article resumeix una mica la sensació que m’ha quedat després d’uns dies a Camerun en els quals he conviscut amb jocistes a les seves cases. També, breument, afegeixo que al Txad, pel fet de ser blanc, et sents mirat com a francès "voleur d’enfants" (=lladre d’infants). I una tercera cosa: les misses d’allà baix també són molt lluny, gràcies a Déu, de les que
vivim aquí. I no pas perquè la litúrgia sigui diferent sinó perquè s’hi va d’una altra manera i s’hi viu l’experiència comunitària i de fe. Ha estat reconfortant. Lligat amb això, a les nits de Lluna plena que he viscut al Txad, una Lluna magnífica, pensava que a la nostra Europa hem perdut el cel (qui s’adona que hi ha Lluna plena a les nostres ciutats?) mentre que l’Àfrica encara en depèn.
Em permetreu que pengi la portada del recull de fitxes per fer Estudi d’Evangeli amb els textos dominicals. Ha sortit el tercer, corresponent al cicle A, el que comencem aquest diumenge, Primer d’Advent.
Un bon Advent a tothom! Tant de bo el visquem una mica més pendents del "cel"!
