Aquesta Setmana Santa ha estat totalment diferent de les que havia viscut en 21 anys de capellà. Fins ara sempre les havia viscudes amb la JOC i/o en les parròquies dels barris populars on he viscut. Ara, en el parèntesi que l’Equip Internacional de la CIJOC fa durant aquests dies, he vingut a casa i m’he ofert per ajudar els companys del meu poble de Capellades, que són dos y tenen sis parròquies per servir d’aquesta banda de l’Anoia. I vet aquí que em van enviar a celebrar el Dijous Sant a la parròquia de Sant Joan, de la Torre de Claramunt, i, després, a la de Sant Salvador, de Vilanova d’Espoia. El Divendres Sant em van enviar a celebrar a la parròquia de Sant Martí, de Carme, i, després, a la de Sant Romà, de Santa Maria de Miralles. I la Vetlla Pasqual altra vegada a La Torre de Claramunt.
La participació ha estat molt bona. El nombre, entre quatre i trenta persones. L’ambient, molt familiar i, en aquest sentit, molt bo. M’ha permès redescobrir la senzillesa d’aquestes celebracions. I reflexionar força sobre la realitat eclesial en els pobles.
També m’ha permès de pensar en la CIJOC a distància. Últimament la tasca és dura. La preparació del Consell Internacional fa que el nerviosisme aflori fàcilment en l’Equip. La tasca lluny de la base ja no és fàcil mai, però ara menys. El retrat que et fas de les JOC’s del món, sense conèixer les persones i la realitat, és necessàriament distorsionada. Tot plegat fa que aquesta Setmana Santa tan diferent hagi estat una gràcia de Déu.
Bona Pasqua, La Torre! Bona Pasqua, Espoia! Bona Pasqua, Carme! Bona Pasqua, Miralles! Bona Pasqua, Capellades!
