D’avui en vuit, el diumenge 22, començarà oficialment el 7è Consell Internacional de la CIJOC. Des de demà tots els membres del Secretariat Internacional serem ja a Paris, per acabar els preparatius allà mateix.
El Consell començarà amb una missa a la catedral de Saint Denis, presidida per l’arquebisbe de Paris, que és el president de la Conferència dels bisbes de França. S’hi espera un missatge del bisbe de Roma, Benet XVI, que portarà el nunci a França.
El desenvolupament del Consell serà a Châtenay-Malabry, a la residència dels estudiants d’una escola universitària que hi ha en aquella ciutat. La primera setmana serà destinada a la coneixença, compartint experiències, i a la formació.
El diumenge del mig, el dia 29, anirem a missa a la parròquia de Saint Bernard, de Paris, on fa uns anys hi va haver la gran tancada d’immigrants, precursora de les que hi va haver després a Barcelona. És un dels barris, si no el que més, on hi ha la més gran diversitat de procedències dels seus habitants.
La segona setmana del Consell serà per a les coses estatutàries: presentació de l’Informe d’Activitats dels quatre anys anteriors, debats i votacions d’esmenes a estatuts i reglament intern, eleccions per a Secretaria General i per a Presidència, etc. Per a Secretaria General hi ha dos candidats: Laurent, de Côte d’Ivoire, i Jules, de Bénin. Per a Presidència només una cadidata: Hyo Jung (nom de baptisme: Seraphina), de Korea.
El Consell acabarà amb una celebració de l’Eucaristia a la parròquia de Clichy. El nom potser us sona pels disturbis que hi va haver als entorns de Paris fa uns tres o quatre anys. Però, a més, és el lloc on fa vuitanta un anys va néixer la JOC francesa. El vicari de la parròquia en aquell moment era George Guerin, el referent fundacional de la JOC pels francesos.
Després del Consell algunes federacions de la JOC de França acolliran diversos delegats per tal d’intercanviar experiències, aprofitant el viatge que hauran fet.
Arribar aquí no ha estat fàcil. I no hi podrà ser tothom que hi és convocat (en la foto, alguns rostres de joves que hi esperem). Hi ha hagut dificultats econòmiques. Però també hi ha hagut dificultats per aconseguir visats. M’he passat dues setmanes parlant amb nuncis de diversos països, als quals hem demanat ajuda a través del Pontifici Consell per als Laics. I puc dir que han ajudat i, en alguns casos, la seva intervenció ha estat decisiva per aconseguir els visats. I, en general, han estat molt amables i hi han posat molt d’interès. La reflexió que s’imposa és que tenim Europa molt tancada i amb molta por.
Ben segur que també s’ha notat que molta gent ha donat suport a la preparació amb la pregària. Ara toca continuar. És una manera no només bona sinó necessària de participar en el Consell Internacional. Necessitem sentir aquesta comunió en la missió.
En la mesura que l’accés a internet i el temps m’ho permetin, us tindré al corrent de la vida del Consell a través d’aquest bloc.
Gràcies pel vostre suport!
