En la foto de la primera d’aquestes “Cròniques
CI” hi havia, al centre, els dos delegats de la JOC d’Espanya en plena votació.
Són en Tomás Alonso i en Josema Romero, del Secretariado General. Ara els dedico
la crònica.
En els treballs del Consell Internacional vam
estar molt ben representats pels dos delegats de la JOC d’Espanya. Les seves
intervencions en les plenàries sempre van ser positives i van ajudar a avançar.
Si semblava que oblidàvem al servei de quins joves estem, van estar sempre a
punt de recordar-ho, i les seves aportacions sempre van ser ben rebudes. Els
testimonis que van aportar sempre partien de la vida concreta dels joves, amb
noms, amb rostres concrets, amb situacions de vida ben reals. I això, que per a
nosaltres és tan normal, no ho és per a tothom en les JOC’s del món. La
història marca la realitat de cada JOC, com marca la nostra. I una de les
riqueses del Consell Internacional és, precisament, la possibilitat de
compartir maneres de fer, maneres de presentar la realitat. La JOC d’Espanya,
en aquest Consell, va aportar aquesta gran riquesa que nosaltres hem heretat.
Personalment em vaig sentir molt ben
acompanyat per en Josema i en Tomás. Així com, també, per en Sebas Gil i en
José María Rubio, consiliaris d’Espanya també presents en el Consell. Sebas hi
era com a col·laborador de la CIJOC que és per a l’Argentina. José María com a
ex-consiliari internacional i a més, en aquest cas, com a ponent, tal com ja
explicava en la “Crònica CI 2”.
Germans,
ens hem vist privats de vosaltres durant un cert temps –lluny de la vostra
presència, no pas del vostre cor– i ens hem esforçat molt per venir-vos a
veure, ja que en teníem un gran desig. Volíem venir-vos a trobar […] perquè
fora de vosaltres, quina esperança i quin goig podem tenir? Quina glòria ens
posarem com a corona davant de Jesús, nostre Senyor, el dia de la seva vinguda?
Realment sou vosaltres la nostra glòria i el nostre goig! (1 Tes 2,17-20).
