En aquesta segona crònica vaig al més bàsic: explicar-vos el programa i
l’itinerari que vam seguir. Més endavant tornaré a coses de fons.
Cal dir que el programa va anar canviant sobre la marxa, perquè mana la
realitat que anem trobant. Però això, que és positiu, té un costat negatiu en
la mesura que posa de manifest la realitat d’improvisació permanent per part d’alguns
responsables. Aquest és, precisament, un dels punts que hem remarcat en algun
dels països quan hem revisat l’experiència amb els responsables: cal tenir
programa per a la JOC Nacional! (ja que no tothom el té).
La idea de fons comuna per a la missió en els tres països era la de
transmetre formació als membres de l’equip nacional en una primera jornada
perquè després, en les jornades successives (i sobretot quan nosaltres ja no hi
fóssim), aquests poguessin formar els responsables de les diòcesis o zones,
segons estiguin organitzats.
transmetre formació als membres de l’equip nacional en una primera jornada
perquè després, en les jornades successives (i sobretot quan nosaltres ja no hi
fóssim), aquests poguessin formar els responsables de les diòcesis o zones,
segons estiguin organitzats.
Així, doncs, a Kenya, després d’unes primeres trobades amb els responsables
nacionals, tots ells nous i joves (Simon, Nancy, Felister i Josephat), en les
que ens vam adonar de les necessitats concretes, vam dedicar el dissabte
dia 6 a la seva formació sobre la Revisió de Vida. Això ho fèiem a Nairobi
mateix, al St. Bridget Center, un centre pastoral amb serveis diversos.
L’endemà, diumenge, preníem un autobús (pròpiament, una furgoneta) i ens
acostàvem a Rongai, diòcesi de Ngong, no gaire lluny de Nairobi (no més de tres
quarts d’hora de viatge). Allà, entre ells i nosaltres, vam oferir la mateixa
formació, que el dia abans havien rebut els membres de l’equip nacional, als
responsables JOC d’aquella diòcesi. El dimarts 9, i amb viatge de sis hores en
un altre bus-furgoneta, tot travessant Rift Valley (amb frenades provocades
pels babuins o les zebres que travessaven la carretera), anàvem a Kisii, prop
del llac Victòria –que no vam veure–, per repetir l’experiència amb els
responsables d’aquella diòcesi.
nacionals, tots ells nous i joves (Simon, Nancy, Felister i Josephat), en les
que ens vam adonar de les necessitats concretes, vam dedicar el dissabte
dia 6 a la seva formació sobre la Revisió de Vida. Això ho fèiem a Nairobi
mateix, al St. Bridget Center, un centre pastoral amb serveis diversos.
L’endemà, diumenge, preníem un autobús (pròpiament, una furgoneta) i ens
acostàvem a Rongai, diòcesi de Ngong, no gaire lluny de Nairobi (no més de tres
quarts d’hora de viatge). Allà, entre ells i nosaltres, vam oferir la mateixa
formació, que el dia abans havien rebut els membres de l’equip nacional, als
responsables JOC d’aquella diòcesi. El dimarts 9, i amb viatge de sis hores en
un altre bus-furgoneta, tot travessant Rift Valley (amb frenades provocades
pels babuins o les zebres que travessaven la carretera), anàvem a Kisii, prop
del llac Victòria –que no vam veure–, per repetir l’experiència amb els
responsables d’aquella diòcesi.
A Tanzània (de l’11 al 22 de setembre), una JOC molt gran numèricament i amb
una història de 41 anys, vam fer el mateix. El dissabte 13 el vam dedicar als
membres de l’equip nacional. El dia anterior havíem vist l’estat del moviment
amb el Coordinador Nacional, en Dictrik, i el responsable de la coordinació de
l’Àfrica Oriental, en Robert. El diumenge 14 els responsables nacionals ja
van
posar en pràctica, en llengua swahili, la formació a la parròquia-catedral de
Sant Josep de Dar es Salaam (el nom de Dar es Salaam, àrab, significa: el port
de la pau). A la trobada hi van ser convocats els responsables d’aquesta
diòcesi, amb els quals vam compartir una part del matí, el dinar i una part de
la tarda. Després, al llarg de la setmana, sempre acompanyats per en Robert i
la Happy, vam visitar algunes parròquies de Dar es Salaam en les quals, de
manera més lleugera, es va transmetre una part de la formació amb la finalitat
de promoure la pràctica de la RdV. També vam tenir ocasió de visitar el
cardenal i el bisbe auxiliar de la diòcesi, el secretari general de la
conferència episcopal tanzana i els capellans responsables de la pastoral de
joves del país i de la diòcesi.
una història de 41 anys, vam fer el mateix. El dissabte 13 el vam dedicar als
membres de l’equip nacional. El dia anterior havíem vist l’estat del moviment
amb el Coordinador Nacional, en Dictrik, i el responsable de la coordinació de
l’Àfrica Oriental, en Robert. El diumenge 14 els responsables nacionals ja
vanposar en pràctica, en llengua swahili, la formació a la parròquia-catedral de
Sant Josep de Dar es Salaam (el nom de Dar es Salaam, àrab, significa: el port
de la pau). A la trobada hi van ser convocats els responsables d’aquesta
diòcesi, amb els quals vam compartir una part del matí, el dinar i una part de
la tarda. Després, al llarg de la setmana, sempre acompanyats per en Robert i
la Happy, vam visitar algunes parròquies de Dar es Salaam en les quals, de
manera més lleugera, es va transmetre una part de la formació amb la finalitat
de promoure la pràctica de la RdV. També vam tenir ocasió de visitar el
cardenal i el bisbe auxiliar de la diòcesi, el secretari general de la
conferència episcopal tanzana i els capellans responsables de la pastoral de
joves del país i de la diòcesi.
El cap de setmana 19-21 vam viatjar a Dodoma, l’actual capital de Tanzània,
on es va repetir l’experiència amb responsables de diverses diòcesis. A Dodoma
s’hi va concentrar molt de jovent perquè el diumenge 21 hi començaven una
trobada nacional de pastoral juvenil, que pretenia ser ressò de la Jornada
Mundial de la Joventut del passat juliol a Sidney. Nosaltres ens anticipàvem i
ens reuníem amb els jocistes el dissabte. El diumenge, després de la missa a la
catedral, tornàvem a Dar es Salaam (sis hores de bus) per marxar a Malawi el
dilluns 22.
on es va repetir l’experiència amb responsables de diverses diòcesis. A Dodoma
s’hi va concentrar molt de jovent perquè el diumenge 21 hi començaven una
trobada nacional de pastoral juvenil, que pretenia ser ressò de la Jornada
Mundial de la Joventut del passat juliol a Sidney. Nosaltres ens anticipàvem i
ens reuníem amb els jocistes el dissabte. El diumenge, després de la missa a la
catedral, tornàvem a Dar es Salaam (sis hores de bus) per marxar a Malawi el
dilluns 22.
A Malawi hi va haver més viatges interiors que en els dos
països anteriors. Vam arribar a Lilongwe, la capital, on vam començar els
contactes per conèixer com estava funcionant el moviment, quines eren les
necessitats concretes, etc. Amb dos dels membres
de l’equip nacional, en
Chisoni, vicepresident, i Cynthia, secretària, vam acabar de concretar el
programa. La JOC de Malawi té 48 anys d’història i és present a les set
diòcesis que té el país. Després de dos dies, en els quals vam tenir ocasió de
visitar el bisbat i de ser entrevistats per l’emissora diocesana, vam viatjar a
Blantyre, la segona ciutat, més al Sud. Allà vam ser acollits a l’alberg de
joventut que té l’arquebisbat, on s’hi va congregar tot l’equip nacional,
procedent de les diverses diòcesis i hi vam fer la formació sobre la RdV.
Després l’equip va aplicar aquesta formació amb altres responsables a diòcesis
diverses: el dissabte a Zomba; el diumenge a Mangochi (a prop del llac Malawi,
que sí que vam veure) –en aquest cas la formació va ser a nivell més de base,
amb els jocistes de la ciutat que es van reunir en acabar la missa dominical a
la catedral–; i el dimarts, havent retornat a Lilongwe el dilluns, es va
repetir la formació pels responsables d’aquesta diòcesi i els de la diòcesi
propera de Dedza, que s’hi van ajuntar.
països anteriors. Vam arribar a Lilongwe, la capital, on vam començar els
contactes per conèixer com estava funcionant el moviment, quines eren les
necessitats concretes, etc. Amb dos dels membres
de l’equip nacional, enChisoni, vicepresident, i Cynthia, secretària, vam acabar de concretar el
programa. La JOC de Malawi té 48 anys d’història i és present a les set
diòcesis que té el país. Després de dos dies, en els quals vam tenir ocasió de
visitar el bisbat i de ser entrevistats per l’emissora diocesana, vam viatjar a
Blantyre, la segona ciutat, més al Sud. Allà vam ser acollits a l’alberg de
joventut que té l’arquebisbat, on s’hi va congregar tot l’equip nacional,
procedent de les diverses diòcesis i hi vam fer la formació sobre la RdV.
Després l’equip va aplicar aquesta formació amb altres responsables a diòcesis
diverses: el dissabte a Zomba; el diumenge a Mangochi (a prop del llac Malawi,
que sí que vam veure) –en aquest cas la formació va ser a nivell més de base,
amb els jocistes de la ciutat que es van reunir en acabar la missa dominical a
la catedral–; i el dimarts, havent retornat a Lilongwe el dilluns, es va
repetir la formació pels responsables d’aquesta diòcesi i els de la diòcesi
propera de Dedza, que s’hi van ajuntar.
