Una de les experiències més gratificants de la missió a
l’Àfrica Oriental d’aquest setembre va ser la de conèixer els responsables de
la JOC de Tanzània, especialment en Ditrick i en Robert.
El motiu no és perquè siguin més compromesos que d’altres,
més militants… sinó per una qüestió en la que abans d’estar al servei de la
CIJOC no havia pensat mai: ens tractaven com a iguals. Bé, amb algunes
excepcions pel que fa a mi, que com a capellà sempre se’m mira una mica d’aquella
manera. Però amb l’Arniel podien parlar tranquil·lament, o discutir
acaloradament, de militant a militant.
Aquest fet em va cridar l’atenció perquè, com explicava en
l’article «Àfrica Oriental – 3:
Experiències», de 30 d’octubre, és habitual que ens mirin com a rics
“muzungus” o, almenys, com a persones “importants”, que estem per damunt, la
qual cosa sovint provoca un servilisme que, per mi, és intolerable perquè
rebaixa les persones en la seva dignitat, cosa impròpia d’una societat humana,
impròpia dels fills i filles de Déu.
Un fet “curiós”, per exemple, és que un dia que en Robert i
la Happy descarregaven d’un cotxe els materials que necessitaven per a una
trobada nacional de joves, em vaig posar a ajudar-los i em van deixar fer!
Entre nosaltres el que és impensable és que, mentre els joves treballen, el
consiliari s’ho miri. Doncs bé, entre els responsables de la JOC de Tanzània,
també comença a ser normal aquesta mirada fraterna al consiliari.
De moment, però, encara no he aconseguit que a l’Àfrica ningú
em cridi pel meu nom. Tothom ho engega amb el “Père” o el “Father”, segons
siguem en regió francòfona o anglòfona. En canvi al Secretariat la Delphine,
que ja ha tornat a Burkina Faso, em cridava pel meu nom i em tutejava i, ara,
en Jules, de Benín, ja comença a caminar pel mateix camí.
«Aleshores Jesús s’adreçà
a la gent i als seus deixebles i digué:
–Vosaltres no us feu
dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans;
ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en
teniu un, que és el del cel; ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en
teniu un, que és el Crist. El més important d’entre vosaltres, que es faci el
vostre servidor. El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit.»
(Mt 23,1.8-12).
Gràcies, Pare nostre, perquè ens heu fet fills i filles
vostres. Ens heu fet germans i germanes. I ens heu fet missioners per anar
anunciant aquesta Bona Nova a totes les contrades del món, a totes les
cultures, a totes les generacions.
Gràcies perquè ens ensenyeu, a través del ministeri de
Jesucrist, el vostre Fill i únic mestre nostre, que és possible viure en
fraternitat. Que cal proposar-s’ho i mirar els altres amb senzillesa, ni per
damunt ni des de sota.
Gràcies, Pare nostre, perquè ens doneu el testimoni de
persones com en Robert, en Ditrick i la Happy, que m’han fet viure
l’experiència de la fraternitat.
