Una de les coses "estranyes" per una persona que estava acostumada a la Revisió de Vida cada setmana, com és el meu cas, és trobar-se acompanyant un equip que fa RdV uns tres cops l’any.
Avui n’hem fet. La fem aprofitant cada una de les tres reunions oficials de tres setmanes que fem tres cops l’any. Aquesta vegada l’hem feta acabada ja la reunió (vam acabar divendres), amb menys cansament. Molt millor, per tant. Ha anat força bé, tenint en compte la situació, les circumstàncies: la distància entre RdV i RdV, la diversitat de cultures, la llengua, que no és la pròpia de ningú…
Per a mi és molt difícil seguir-la bé, sobretot per la qüestió de l’idioma. I encara és més difícil intervenir sense dir superficialitats: com expliques en una llengua que no és la teva el que t’ha passat pel cor i per l’Evangeli després d’escoltar la vida de les persones! Buffff!
Total, no sé ben bé què hi faig, però intento acompanyar, com he fet sempre. Però em sembla que "no és això, companys, no és això!" O sí?
«No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que podem fer ve de Déu» (2Co 3,5)
