Els anys 60, cert, moltes coses es miraven amb uns ulls molt diferents de com mirem les coses ara. Hi havia més idealisme. Però penso que continua sent vàlida aquesta afirmació del Concili Vaticà II:
Que els qui són idonis, o poden esdevenir-ho, per a l’art política, difícil i nobilíssima alhora, es preparin, i s’esforcin a exercir-la, bo i oblidant-se del propi avantatge i del benefici venal. Que actuïn amb integritat de costums i amb prudència contra la injúria i opressió, el domini arbitrari i la intolerància d’un sol home o d’un sol partit polític; que es lliurin tanmateix al bé de tots amb sinceritat i equitat, més encara amb caritat i fortalesa política (Gaudium et Spes, n. 75).
I, encara no fa una setmana, els bisbes africans, reunits en Sínode, i des del realisme que els dóna la realitat que viuen al continent veï, després de constatar la realitat de la corrupció, en les seves proposicions afirmaven:
Invitem a les conferències episcopals a promoure programes d’educació cívica … que afavoreixin la formació de la consciència social a tots els nivells, a animar la participació de ciutadans competents i honestos a la política en els partits (Proposició n. 25).
Malgrat tot cal continuar creient que l’acció política és "nobilíssima" alhora que "difícil". Creure-ho per no deixar sols els cristians i cristianes que s’hi comprometen. És a dir, fer-los costat, acompanyar, ajudar a revisar, a aprofondir en el seguiment de Jesucrist, que ho va donar tot pel Regne de Déu.
Avui cal acompanyar tants companys i companyes de Santa Coloma, de Badalona i de tantes altres ciutats i pobles, que s’han compromès també en nom nostre. No tot és corrupte: ells i elles en donen testimoni!
(El dibuix que il·lustra aquest article és de Cristina Losantos i està tret de l’AVUI del 25 d’octubre de 2009)
