El 9 de gener del 1956 el meu pare va arribar a Capellades per a treballar a “Cal Separa”, nom popular de l’empresa paperera oficialment anomenada J. Vilaseca, S.A. Al cap de vuit mesos es casaven amb la mare i van venir tots dos a viure en un dels pisos que la fàbrica tenia per als seus treballadors.
Tot i ser al mateix país d’origen –venia de Sant Jordi Desvalls, al Gironès–, anar a parar a un poble com Capellades, en aquells anys 50, suposava deixar enrere moltes coses i moltes persones. Per a retrobar la família s’havia de comptar amb un dia sencer de viatge (Tino, Carrilet fins a Barcelona, Metro i/o Taxi fins a l’estació de França, tren Renfe … tot plegat molt més lent que ara). Normalment només s’hi podia anar per vacances, per no perdre cap jornada de treball.
Aquest record del meu pare i, com a conseqüència, dels meus orígens capelladins, sigui un homenatge a tots els treballadors i treballadores que ahir i avui s’escarrassen amb l’honorable pretensió de tirar endavant les seves famílies. Senzillament.
Gràcies, Papa!
Les fotos, llevat de la de la Bassa, que és d’una postal que es venia aquell 1956, probablement són més antigues. En tot cas, no ho devia trobar gaire diferent de com ho veiem en aquí. Amb el botó dret les podeu ampliar.
Aquí sota algunes caràtules de Cal Separa. Una caràtula, com diu el diccionari, és un «senyal que, com a marca de fàbrica, solen posar els paperaires damunt cada raima de paper». Curiós.
12 gener 2010 at 14:05
I és aquesta història, personal i col.lectiva, la que ens fa, en molt bona part, com som.
Bon any, Josep Maria, que encara no te l´havia desitjat.
12 gener 2010 at 14:09
Primer, amb el títol del teu post, em pensava que era els anys que feies tu…he repassat la teva «història» que publiques al blog i veig que els anys acabats en 7 són claus en la teva biografia. J aho diuen que el 7 és un númro màgic (i bíblic?)
12 gener 2010 at 14:22
Em sembla que és bo de tenir presents les arrels, sempre mirant endavant. Com dius, Montserrat, en molt bona part ens fan com som. I jo, personalment, en dono gràcies a Déu.
Molt bon any!