Fent camí plegats

"UN JOVE TREBALLADOR I UNA JOVE TREBALLADORA VALEN MÉS QUE TOT L'OR DEL MÓN"

Haïti: esperança

| 0 comments

Aquests dos darrers dies hem tingut el primer contacte directe amb algú de la JOC d’Haïti, en Marc, que era el president quan hi vaig estar acompanyant en Camilo.

En Marc no era a Port-au-Prince. Ell està bé. Però no sap res de ningú més. Vam quedar que demà, diumenge, el tornarem a trucar per si ha localitzat algú.

Haver parlat amb ell dos cops dóna esperança: està sà i estalvi, com ho estava en aquesta foto de juliol del 2006 (en Marc és el segon dels xicots, començant per la nostra dreta; també el podeu veure en primer terme, al costat del Camilo, en la foto de l’article del dia 17).

Us poso el link del que hem penjat al web de la CIJOC, que acaba amb aquestes paraules de l’apòstol Jaume: «Si compliu el manament regi de l’Escriptura: "Estima els altres com a tu mateix", obreu bé» (Jm 2,8). (Hi podeu accedir clicant sobre el text de l’apòstol)

I us copio l’email que he rebut de l’ACO:

Benvolguts i benvolgudes,

En aquests dies hem rebut la notícia del terratrèmol que ha devastat Haití. Un país pobre entre els pobres, ja abans d’aquest fet. Des de la Comissió Internacional i la Coordinació de l’ACO s’han mantingut contactes amb responsables dels moviments germans del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC)  de la zona per conèixer la situació i mostrar-los la nostra consternació i la nostra solidaritat. Us indiquem l’enllaç amb la plana web d’actualitat de l’ACO (http://www.treballadors.org/aco/actualitat.htm) en la què podeu trobar el comunicat que han difós Crespin Lawson i Alda Fortes (copresidents del MMTC) davant d’aquesta tragèdia. També s’hi ha penjat una petita aportació del bisbe responsable de Caritas d’Haití que, des d’aquest dolor personal i col·lectiu fa una crida a l’esperança.

Aquest sisme pot representar per a nosaltres una sotragada que, en el fons, ens fa afinar l’oïda al crit que fan els empobrits a compartir la pobresa, el dolor, les mancances, les incomoditats, la deshumanització… Un crit que sempre hi és, però que -quan vivim en un món en recerca del prestigi i del poder, opulent, de “tarifa plana” i ple de possibilitats per a consumir- pot restar molt silenciat.

I és una crida a viure d’una altra manera i a continuar treballant (si cap, amb més determinació i esperança), cadascú des d’allà on és, a la construcció d’una societat més justa per a tothom en la què la persona i la seva dignitat estigui per damunt de qualsevol altra cosa.

Us animem, doncs, a reflexionar-hi i concretar la vostra solidaritat de la manera que veieu convenient.

Comitè Permanent de l’ACO (Acció Catòlica Obrera) – Rivadeneyra  6, 8è – 08002  Barcelona 


 

Author: josepmaria

Josep Maria. Nascut a Capellades (Anoia) el 1957 en el si d'una família treballadora. Batejat el mateix any a Santa Maria, la parròquia del poble. A Capellades hi he crescut, hi he estudiat, hi he començat a treballar, hi he actuat a nivell eclesial i social... Ordenat prevere el 1987. He viscut i treballat a Sant Andreu de la Barca i a la Federació "Montserrat" de la JOC (JOBAC aleshores); a Nou Barris, de Barcelona, i a la Federació de la JOC del mateix nom; al Bon Pastor, de Barcelona, i a la Federació "Riu Besòs" de la JOC; a Llefià, de Badalona, i a la Federació "Badalona-Santa Coloma" de la JOC i a la zona "Besòs" de l'ACO. En la JOC, encara, he acompanyat la JOC Nacional de Catalunya i les Illes durant 4 anys i he acompanyat un equip de la Federació del "Vallès". Des de novembre del 2007 fins l'octubre del 2011, consiliari de la CIJOC, cosa que va motivar la creació d'aquest blog. Finalitzada aquesta etapa, el blog continua des de L'Hospitalet de Llobregat.

Deixa un comentari

Required fields are marked *.


css.php