Aquesta setmana que acaba s’ha produït un fet important per a la JOC. Els secretariats internacionals de la CIJOC i de la JOCI s’han reunit a Brussel·les després de set anys sense contacte oficial.L’any 1987, després de molt de temps i tres congressos internacionals, una part important de moviments nacionals de la JOC es van desafiliar de la JOCI (JOC Internacional) per refundar el nivell internacional del moviment. Naixia la CIJOC (Coordinació Internacional de la JOC).
Explicar aquí les causes d’aquesta divisió, a part de llarg, seria temerari. Primer perquè jo no hi era. I perquè cadascú ho explica segons el seu punt de vista. El que importa ara –millor dit, el que a mi m’interessa– és la realitat actual: els moviments de la JOC del món estan dividits, pel que fa al seu lligam internacional, entre dues organitzacions. En canvi, el fundador és un: el capellà belga Joseph Cardijn (1882-1967). D’altra banda, la JOC és un moviment missioner entre els joves treballadors i, com diu Jesús en l’evangeli, per a la missió és bàsica la comunió: «Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat. […] Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi» (Jn 17,21-23).Total, el nostre 7è Consell Internacional de 2008 va donar mandat al Secretariat Internacional de reprendre els contactes amb la JOCI, penjats des del febrer de 2003. I aquesta setmana, després d’un temps de correspondència per a posar-nos d’acord, hem anat a Brussel·les. Hem tingut dos dies sencers de reunió amb la Geethani, l’Arlindo i l’Augustin, respectivament presidenta (Sri Lanka), tresorer (Brasil) i consiliari (Índia), molt bona gent. Nosaltres érem quatre: la Seraphina, el Jules, la Lisa i jo mateix. Una moderadora, Maureen, ens ha ajudat a centrar-nos en l’ordre del dia que havíem acordat i ens ha fet un bon resum, al final, de similituds i diferències que hi ha entre les dues organitzacions. Ens hem hostatjat a la casa del MIJARC (Moviment Internacional de la Joventut Agrícola i Rural Catòlica), que tenia espai suficient. I hem tingut les reunions a la seu de la JOCI, molt ben acondicionada, però no per a dormir.
Hem constatat el que ja sabíem sobre les nostres diferències identitàries. Però hem constatat també tot el que tenim en comú i les ganes de fer camí junts. I hem decidit el temps de la propera reunió. El clima ha estat molt bo, malgrat a fora nevava i estàvem sota zero.
La reunió va ser el dimarts i el dimecres, dia en què començava la Quaresma. Vam acabar la feina anant junts a la missa de la imposició de les Cendres. Tot un signe (si més no per a mi). I l’endemà matí, abans de tornar cap a casa, un altre fet ben significatiu: també junts, els membres dels dos secretariats, vam anar a la tomba de Joseph Cardijn, a l’església de Notre-Dame de Laeken, d’on Cardijn va ser-ne vicari i el 1914 hi va començar els primers grups del que després, el 1925, seria la JOC. Al cap d’amunt del vitrall que hi ha a la capella on han posat la seva tomba, hi ha la frase evangèlica de Lc 4,18: «portar la bona nova als pobres», en llatí, «evangelisare pauperibus». És la que Cardijn va triar com a lema episcopal quan, acabat el Concili Vaticà II, Pau VI el va fer bisbe i cardenal com a signe de reconeixement a tot el que la JOC havia aportat a l’Església i, en particular, al Concili.
Repassant llibres de la biblioteca de la JOCI hi vaig trobar llibres de la mítica Editorial Nova Terra, que tants bon fruits va donar a casa nostra en temps de dictadura. I els llibres d’en Josep Castaño, «Memòries sobre la JOC a Catalunya 1932-1970» i «La JOC en España 1946-1970». I, obrint un exemplar del n. 101 del butlletí “Action Acción Action”, de 1965, vaig trobar una foto d’uns anys abans, del 2n Consell Internacional, en la que em va semblar reconèixer, en primer terme, Mn. Ramon Torrella, tants anys consiliari de la JOC i que després va ser arquebisbe de Tarragona.Tinc molt més a dir, especialment de la reflexió de fons que estic fent. Ara deixem-ho aquí. Potser més endavant escriuré més coses. De moment, donem-ne gràcies a Déu.
(Clicant damunt de qualsevol d’aquestes fotos que veieu, en trobareu unes quantes més.)
