Aquest any hem viscut el 1r de Maig amb la JOC italiana, la GiOC, a Torino, con hi ha la seu nacional. Ha estat una experiència ben interessant.
El context és el de la crisi econòmica que estem vivint. I el de la campanya d’acció 2009-10 de la GiOC, "Un’impresa chiamata lavoro" (una empresa anomenada feina). I el del llançament d’una campanya conjunta de les JOC’s europees sobre la dignitat dels joves treballadors.
Ja el dilluns abans, a la parròquia del Redentore, al costat de la FIAT, gairebé un centenar de joves es van reunir per preparar pancartes, cartells, etc. Arribats al cap de setmana, la vigília del 1r de Maig va tenir lloc una taula rodona a la "Sala Carpanini" de l’Ajuntament de Torino en la qual hi participaven: un polític, el vicepresident de la comissió del treball del Parlament italià; un sindicalista; un representant del "Progetto Policoro", de la GiOC i la Conferència Episcopal, que pretèn formar per al treball i ajudar a trobar feina; i el delegat de la Diòcesi de Torino per a l’Emigració. Les intervencions s’anaven alternant amb testimonis i amb curts videos que il·lustraven la situació actual de la feina dels joves.
El mateix dia 1, de bon matí, cap a prendre possessió del lloc atorgat en la manifestació. Hi havia joves de les diverses regions d’Itàlia on hi ha la GiOC, incloses Sicília i Sardenya. La manera de fer de les organitzacions no era diferent de com ho fem a casa nostra, per exemple amb un full de cants-protesta per anar cantant durant la marxa. Però el conjunt sí que és diferent. Un exemple és que vas trobant, entre mig de les organitzacions que desfilen, alguna banda musical, signe de que la manifestació fa part de la cultura de la ciutat reconeguda institucionalment. Un altre exemple és que hi ha molta gent que no desfila però que participa estant a les vores, fent passadís, i aplaudint quan passen organitzacions com la GiOC.
La marxa va començar a les 10 i va acabar entorn de migdia. En acabar, la GiOC va entrar en una església propera per a fer-hi una pregària. Ben interessant. I després, dinar, stants i festa. Llàstima que va ploure. La primera part de la festa es va poder resoldre posant-nos com sardines sota la carpa del bar. Però el concert del vespre es va haver de suspendre. Sota la carpa, on s’hi van poder sentir testimonis que anaven alternant amb el teatre que s’hi desenvolupava, la Seraphina, presidenta internacional, hi va poder dir unes paraules en nom de la CIJOC.
Tot plegat molt ben organitzat. Els joves responsables van treballar bé, els consis van acompanyar-ho i els convidats vam disfrutar amb tots ells.
Grazie GiOC!!!
(Clicant sobre qualsevol de les fotos en podreu veure algunes més)
