Fent camí plegats

"UN JOVE TREBALLADOR I UNA JOVE TREBALLADORA VALEN MÉS QUE TOT L'OR DEL MÓN"

L’experiència a l’Amèrica Llatina i el Carib (3)

| 1 Comment

En aquest tercer article enceto l’explicació del que vaig viure en la missió a la República Dominicana. Vaig començar aquest relat amb els articles, relatius a Ecuador, de 30 de desembre i d’1 de gener.

(Si veieu algunes de les fotos massa petites, amb el botó dret del ratolí podeu "visualitzar-les", és a dir, veure-les en el seu tamany normal)


Dimecres 24 de novembre

Volo de Quito a Santo Domingo en dues etapes: de Quito a Panamà i de Panamà a Santo Domingo. A l’aeroport m’esperen el Joaquín amb un diaca permanent, Arnulfo, i un altre amic, Rafael, que es repartiran la conducció d’un 4×4, típic “carro” de les parròquies d’Amèrica Llatina (“opción preferencial por Toyota”, diu la broma).
Em porten a Bonao, primera de les ciutats dominicanes on treballaré aquests dies. Arribem a la “Estancia” que dirigeix Carmen. Des d’allà, tot seguit, a la Parroquia de Santo Toribio, on m’estaré. El rector és el P. Fausto. Hi viuen també P. Constantino, rector de les parròquies de San Francisco Solano i de San Mateo, i P. Alberto, rector de la parròquia de San Pedro y San Pablo.
Després de deixar i ordenar les coses a l’habitació, el Joaquín em ve a buscar amb la moto (“el motor”) i anem a casa de la Carmen que m’explica de la seva vida i del pla d’aquests dies mentre esperem que arribin els joves per a tenir un moment de presentacions i sopar plegats. La Carmen és exmilitant (va començar el 1997 a la JTC), que ara acompanya els joves actuals. Havia participat al Consell Internacional del 2000, a la trobada de la JOC de França (Bercy) del 2003 i a la trobada internacional de consiliaris del 2007 a Barcelona. És mare de dues filles i dirigeix una “Estancia”, el que aquí se’n diu “Escola bressol” (o se’n deia? amb tants canvis he perdut les referències), a més de donar classes en una escola d’adults nocturna.
Després van arribant tots els joves de la JTC de Bonao i tenim una reunió que serveix per a conèixer-nos i planificar els dos dies següents. Són d’edats molt diverses: Juan Miguel (Welinton), 23a, treballa en ebenisteria i estudia psicologia industrial (va participar en el Consell Internacional del 2008; Awilda, treballa de mestre i estudia psicologia clínica; Jesús, que porta tot just dos mesos a la JTC, tècnic en computació i estudiant de formació integral; Joel, 8è curs, no treballa; Jesús M. (25a?), treballa a la construcció, participa a la catequesi familiar de la parròquia; Iván, 17a., estudia secundària; Jeisson, 2n batxillerat, treballa en “herrería industrial”; Henry, 2n batxillerat, practica boxa; Elisabet, 13a., 7è. Hi són també les filles de la Carmen, Alba Carol i Coralba.
Després sopem un “asopao” (plat tipus sopa, amb arròs i pollastre com a ingredients principals, que es cuina amb una olla grossa de manera que s’hi pot anar afegint aigua segons la quantitat de comensals).

Dijous 25 de novembre

El Welinton em ve a buscar a les 9am i em porta, en "motor", al taller d’ebenisteria on treballa. Ell supervisa, és com el cap. El taller és del seu oncle. Hi treballen uns 25 treballadors. Mentre ell no és urgit a supervisar feines, moments en els quals preparo la reunió del vespre, s’està amb mi sota una gran mata de bambú i anem parlant. M’explica coses de la feina i li faig preguntes també sobre la situació del país. Prenc alguns apunts:
­- La FALCONBRIDGE, mina de níquel, canadenca, els últims temps ha anat acomiadant la gent. Donava feina a més de 4.000 treballadors a Bonao. Ara està recomençant amb gent nova.
­- L’atur al país és molt elevat.
­- Els últims temps han augmentat els robatoris i la venda de droga (aquest comentari el vaig sentint cada dia més d’una vegada, a Bonao, a La Vega i a Tenares).
­- Fa un any, en vigílies de Nadal, la gent comprava molt; ara tot està aturat.
­- A la zona hi ha mines d’or, també a mans de companyies estrangeres.
­- El turisme també està a mans estrangeres.
­- Els dominicans que són emprenedors se’n van a l’estranger (USA, bàsicament).
­- Sou mínim legal, 8.000 DOP, més o menys, 160 € (però xerrant l’endemà amb el P. Constantino, a la parròquia, em diu que són 5.000 DOP).
­- Molts treballadors (per exemple d’aquest taller) prefereixen treballar en negre, sense seguretat social.
­- L’Església està lligada al poder. La gent no es fia de l’Església. Hi ha corrupció, també a l’Església.


(El paisatge dominicà, de l’interior de l’Illa, és magnífic. Tres fotos, fetes des del barri de Cristo Rey, de Bonao, ho il·lustren. Això sí, en donen només una pàl·lida imatge)

A migdia el Welinton em porta a casa de la Carmen, per dinar amb ella i la seva família. Després de dinar tenim ocasió de parlar tranquil·lament. Li explico el que hem anat treballant a Ecuador sobre el Continent. Li plantejo la possibilitat de fer equip de Revisió de Vida amb gent de la seva generació. Li sembla interessant i comença a dir noms. Truca a un que és metge, que amb la seva dona eren del grup inicial, i queden que demà anirem a dinar amb ells.
Em comenta que República Dominicana necessitaria una persona alliberada o, almenys, el finançament del transport per a algú que anés visitant i acompanyant parròquies i ciutats.
Després Carmen, per poder anar a treballar i no deixar-me sol, em porta en “motor” a casa de Neil (José Antonio), un altre que havia estat al grup inicial de la JTC i que ara està en un altre moviment, “Escoge”, després d’haver passat pels “Cursillos”. José Antonio està de baixa, per braç trencat, i, amb la seva mare, poden estar per mi un parell o tres d’hores. Durant tota la tarda va anunciant a tothom que passa per davant la casa que a les 7 hi haurà missa a Cristo Rey (hi haurà missa perquè jo puc celebrar-la).

Cap a les 6 la Carmen em ve a buscar i anem a casa seva a sopar. Després anem a Cristo Rey. M’hi porta en “motor” l’Iván.
Després de la missa ens reunim amb els grans (Welinton, l’Awilda i el Jesús M). Es tracta de com portar el grup dels joves. Per començar els pregunto què els ha donat a ells la JTC. Algunes notes que prenc:
– M’ha ajudat a socialitzar-me.
– No m’ha dit el que he de fer sinó que m’ha ajudat a decidir què he de fer.
– M’ha donat a conèixer molta gent.
– M’ha donat pau.
­- M’ha ajudat a ser la persona que sóc.
– M’ha facilitat el camí, m’ha donat esperança per a caminar, a aprendre dels errors. Em trobo bé en aquesta vida gràcies a això.
– Formació, experiència nova.
– M’ha ensenyat a relacionar-me amb la societat.
A continuació plantegem com fer amb els més joves: en les reunions del grup, participant en la vida del moviment i a través de l’acció.

Divendres 26 de novembre

Tot esmorzant, el P. Constantino em diu que al mercat els productes agrícoles locals són barats i això ajuda a viure, ja que el sou és molt baix: em diu que el sou mínim a República Dominicana és de 5.000 DOP (aprox. 100€).
A 10,30am havia de venir el Jesús a buscar-me. No apareix. Passades les 12 del migdia truco la Carmen que envia el seu germà a buscar-me (sempre en "motor"). Després m’explica el per què el Jesús no ha vingut: s’hi havia compromès el Joaquín.
Dinem a casa de Walky i Cati, de la generació de la JTC de la Carmen. Ell és metge cirurgià i ella gestiona el consultori privat que tenen. Els seus noms van sortir quan amb la Carmen parlàvem de la possibilitat de fer grup de RdV amb adults. Aquesta parella estan en un altre moviment, “Matrimonio feliz”. Es nota que han passat per la JTC, però ara estan en una altra òrbita.
Després d’aquesta experiència, la d’ahir amb el Neil i d’altres comentaris que ha fet la Carmen, veig molt difícil de crear un grup d’adults amb els exjocistes d’aquesta generació. Caldrà buscar altres vies, però és important de cara al futur de la JTC que es puguin crear grups del MTC (Movimiento Cristiano de Trabajadores).
Després la Cati, en cotxe, em deixa a casa de la Carmen, que torna al treball i em diu que en 15 minuts vindrà el Joaquín i em portarà a ensenyar-me la ciutat. Els quinze minuts esdevenen quasi dues hores, amb la qual cosa no hi ha hagut passeig.
Anem a celebrar la missa, a les 6pm a Villalinda. És un cobert, sense parets, en un terreny en el que està projectat de construir una església. La comunitat, molt senzilla. Si jo no hi hagués estat, avui haguessin tingut celebració de la Paraula amb un ministre que també els hagués donat la comunió. S’han congregat més de 50 persones.
Després anem a la capella de Cristo Rey, on a les 7pm estava convocada reunió dels joves. Van arribant a partir de 7,30pm i podem començar cap a les 8pm, quan s’han aplegat una dotzena de joves. M’han demanat que els presenti els orígens de la JOC, amb Cardijn, i el mètode. Els pregunto sobre el que viuen que creuen que no és bo i que hauria de canviar. Insistint apareixen algunes qüestions: el transport a l’escola, la violència a l’escola, la manca d’aigua i de llum constant a les cases… A partir d’aquí reflexionem. Existeix l’actitud passiva d’esperar que el govern ho arregli. I l’actitud activa i transformadora que fa preguntar per les causes i descobrir, a la llum de l’Evangeli, què és el que podem fer nosaltres i què és el que hem de fer.
Després a sopar a casa del Welinton, on he conegut la Mariel, la seva dona (s’han casat fa poc), i la mare i la germana de la Mariel.



I, fins aquí, l’estada a Bonao. L’endemà em portaran a La Vega, la capital provincial i diocesana. Ho explicaré en un pròxim article.



Author: josepmaria

Josep Maria. Nascut a Capellades (Anoia) el 1957 en el si d’una família treballadora. Batejat el mateix any a Santa Maria, la parròquia del poble.
A Capellades hi he crescut, hi he estudiat, hi he començat a treballar, hi he actuat a nivell eclesial i social…
Ordenat prevere el 1987. He viscut i treballat a Sant Andreu de la Barca i a la Federació “Montserrat” de la JOC (JOBAC aleshores); a Nou Barris, de Barcelona, i a la Federació de la JOC del mateix nom; al Bon Pastor, de Barcelona, i a la Federació “Riu Besòs” de la JOC; a Llefià, de Badalona, i a la Federació “Badalona-Santa Coloma” de la JOC i a la zona “Besòs” de l’ACO.
En la JOC, encara, he acompanyat la JOC Nacional de Catalunya i les Illes durant 4 anys i he acompanyat un equip de la Federació del “Vallès”.
Des de novembre del 2007 fins l’octubre del 2011, consiliari de la CIJOC, cosa que va motivar la creació d’aquest blog. Finalitzada aquesta etapa, el blog continua des de L’Hospitalet de Llobregat.

One Comment

  1. Benvolgut mossèn,

    Buscant informació sobre una de les capelles que visito per 3r any, m’he trobat que justament és el mateix lloc on m’allotjo juntament amb el Rector de la parròquia de l’Espluga de Francolí (Tarragona), i tenim un amic que estudia a Barcelona, i tornem per tercera vegada a descansar del curs i donar classes, a poder compartir experiències amb amics que ens hem anat veient en aquests anys. M’ha fet il.lusió veure que en algunes d’aquestes fotografies conec gent amb la que també he treballat.

    En la meva part com a músic (organista i cantant) he ajudat en la parròquia de Santo Toribio, on he animat unes quantes celebracions (molt més celebrades que les nostres) a més, el Rector encara és el P. Fausto.

    M’ha fet il.lusió poder compartir aquestes quatre ratlles, abans de la nostra partida cap a Rep.Dominicana el proper dilluns.

    La setmana vinent li explicaré al P. Fausto, que de ben segur n’estarà molt content.

    Rebi una salutació ben cordial,

    Albert Pàmies

Deixa un comentari

Required fields are marked *.


css.php