I acabem el relat de la missió a Ecuador i a la República Dominicana. Vaig començar aquest relat amb els articlesde 30 de desembre i d’1 de gener, relatius a Ecuador, i el de 6 de gener, relatiu a República Dominicana.
(Si veieu algunes de les fotos massa petites, amb el botó dret del ratolí podeu "visualitzar-les", és a dir, veure-les en el seu tamany normal)
Viatjo a La Vega amb el cotxe de Walky i Cati. El “vol” (realment, més que anar per carretera sembla que volem baix!) ha durat 20 minuts.
Arribem a la casa del Ramón Abreu, el P. Ramoncito. Dinem. A la tarda el P. Ramón em porta a la casa de l’Enmanuel, un dels joves del grup de La Vega. L’Enmanuel és un dels coordinadors del grup. Estudia enginyeria industrial i treballa en un taller mecànic, arreglant “motors”. Allà hi van arribant d’altres membres del grup: Josefina (18a, estudia 4rt), Desirée (coordinadora del grup, 18a, estudia agronomia), Elisabeth (coordinadora, a punt d’entrar a la universitat), Arijeilli (18a, estudia 4rt). S’hi ajunten també dues jovenetes de la família: Marigiselle (16a) i María Isabel (12a). Fem una reunió de presentació i parlem una bona estona sobre la JTC i la realitat dels joves a República Dominicana i sobre la CIJOC.
Després em porten en motor a la capella de “la Anacahuita Sabaneta”, una de les moltes capelles de la parròquia que regenta el P. Ramón com a rector, la Parroquia del Sagrado Corazón de Jesús. Aquesta capella està dedicada a Sant Francesc d’Assís, i hi celebro la missa vespertina de dissabte, de manera que el P. Ramón aquesta vigília de diumenge, inici de l’Advent, “només” n’haurà de celebrar tres.
Després de missa acompanyo P. Ramón al bisbat, on ha de donar uns papers a un company, i a fer compres a un gran supermercat.
Tenim la trobada de formació, amb joves de les tres ciutats (Bonao, La Vega i Tenares) a la casa de la JOC, com ells l’anomenen. És al centre de la ciutat. Un local apte per a trobades, si no fos pel soroll de l’entorn.
Hi participen: de Bonao, Awilda, Joaquín, Jesús, Welinton i Carmen; de La Vega, Elisabeth, Miguel, Raúl i Francisco; i de Tenares, Víctor, Juan, Teresa, Cati, Catherine, Joanna i Papi. El P. Ramón va combinant amb les misses que té en les diverses capelles. Treballem sobre el “ser militant de la JTC”. Ho fem a partir del “mapa de relacions”, que ajuda a mirar enfora, als altres joves i la seva realitat, potenciant la dimensió missionera, evangelitzadora, de la JOC.
(Si veieu algunes de les fotos massa petites, amb el botó dret del ratolí podeu "visualitzar-les", és a dir, veure-les en el seu tamany normal)
Dissabte 27 de novembre
Viatjo a La Vega amb el cotxe de Walky i Cati. El “vol” (realment, més que anar per carretera sembla que volem baix!) ha durat 20 minuts.Arribem a la casa del Ramón Abreu, el P. Ramoncito. Dinem. A la tarda el P. Ramón em porta a la casa de l’Enmanuel, un dels joves del grup de La Vega. L’Enmanuel és un dels coordinadors del grup. Estudia enginyeria industrial i treballa en un taller mecànic, arreglant “motors”. Allà hi van arribant d’altres membres del grup: Josefina (18a, estudia 4rt), Desirée (coordinadora del grup, 18a, estudia agronomia), Elisabeth (coordinadora, a punt d’entrar a la universitat), Arijeilli (18a, estudia 4rt). S’hi ajunten també dues jovenetes de la família: Marigiselle (16a) i María Isabel (12a). Fem una reunió de presentació i parlem una bona estona sobre la JTC i la realitat dels joves a República Dominicana i sobre la CIJOC.
Després em porten en motor a la capella de “la Anacahuita Sabaneta”, una de les moltes capelles de la parròquia que regenta el P. Ramón com a rector, la Parroquia del Sagrado Corazón de Jesús. Aquesta capella està dedicada a Sant Francesc d’Assís, i hi celebro la missa vespertina de dissabte, de manera que el P. Ramón aquesta vigília de diumenge, inici de l’Advent, “només” n’haurà de celebrar tres.Després de missa acompanyo P. Ramón al bisbat, on ha de donar uns papers a un company, i a fer compres a un gran supermercat.
Diumenge 28 de novembre
Tenim la trobada de formació, amb joves de les tres ciutats (Bonao, La Vega i Tenares) a la casa de la JOC, com ells l’anomenen. És al centre de la ciutat. Un local apte per a trobades, si no fos pel soroll de l’entorn.Hi participen: de Bonao, Awilda, Joaquín, Jesús, Welinton i Carmen; de La Vega, Elisabeth, Miguel, Raúl i Francisco; i de Tenares, Víctor, Juan, Teresa, Cati, Catherine, Joanna i Papi. El P. Ramón va combinant amb les misses que té en les diverses capelles. Treballem sobre el “ser militant de la JTC”. Ho fem a partir del “mapa de relacions”, que ajuda a mirar enfora, als altres joves i la seva realitat, potenciant la dimensió missionera, evangelitzadora, de la JOC.
Al migdia, després de dinar plegats amb tots els participants en la trobada, el P. Ramón em porta a Salcedo perquè em pugui trobar amb el P. Francisco Jiménez, el rector, que és Secretari de la Conferència Episcopal.
Em reconeix de quan vaig anar a celebrar a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Bonao fa quatre anys i mig: ell era aleshores el rector d’allà. Quan li dic que havia pensat d’aprofitar l’anada a l’aeroport del dijous per visitar la Conferència Episcopal a Santo Domingo, el P. Francisco comença a especular amb si podria anar-hi el dimecres, que hi ha reunió dels secretaris executius (responsables d’àrees pastorals de la Conferència), amb el president, el cardenal de Santo Domingo. I que hi ha possibilitat d’allotjament per a la nit. Fins i tot la possibilitat de visitar el seminari. I quedem així. Li faig entrega del material que els hagués entregat in situ i em demana si ho tinc per imprimir, per preparar còpies per a la reunió en la que participaré. Perfecte.El P. Francisco i el P. Ramón comenten com cal renovar la pastoral juvenil, que està encallada de fa anys. I que les experiències com la de la JOC són interessants en aquesta línia.
A la tarda ajudo el P. Ramón, a qui encara li queda alguna missa dominical per celebrar. Aquesta vegada em proposa de celebrar a la capella de San Isidro, una església construïda per un suís, m’explica, amb materials que es va fer portar de Suïssa i amb un estil europeu, gens tropical. Hi celebro a les 6pm.Després acompanyo el P. Ramón a una altra capella on ell celebrarà a les 7,30pm. És la de la Inmaculada. En aquest cas la missa comença amb la benedicció del pessebre que ja està fet (he anat comprovant que, tant a Ecuador com aquí, l’ambientació nadalenca comença en ple mes de novembre, si no abans).
Dilluns 29 de novembre
Visito el bisbe de La Vega, Antonio Camilo González. Molt acollidor, sembla que no té pressa. Li explico que estic visitant els grups de Bonao, La Vega i Tenares i que hem tingut una jornada de formació. Li faig entrega del material de presentació de la JOC i la CIJOC. De la seva banda expressa que està content del treball que duu a terme el P. Ramón (que m’ha deixat al bisbat però no s’ha quedat a l’entrevista).El bisbe m’explica coses del Jubileu diocesà 2011: 500 aniversari de la fundació de la diòcesi de La Vega, la primera que hi va haver a Amèrica. Em diu que esperen el cardenal de Barcelona, ja que el primer evangelitzador de l’Illa procedia de la nostra diòcesi. Es tracta de Fra Ramon Pané, de l’ordre del jerònims, del monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra, on Colom hi va trobar els Reis “catòlics”. També m’explica, el bisbe, que una vegada va estar a San Jeroni de la Murtra, per la relació que hi ha entre aquestes primeres terres trepitjades per Colom i aquell monestir de Badalona. Es recorda del bisbe auxiliar que vivia a Badalona i que el va acompanyar, Mons. Joan Carrera, i del capellà del monestir (Mn. Jaume Aymar).
Després de la visita al bisbe, el P. Ramón em puja al “Santo Cerro”, un turó sobre la ciutat de La Vega, on es recorda l’aparició de la Mare de Déu en plena guerra entre els espanyols i els indis. Allà, a l’interior de l’església, dedicada a la barcelonina Mare de Déu de la Mercè, hi ha el forat, anomenat “el Santo Hoyo”, on la tradició diu que Colom va plantar una creu feta amb fusta de “níspero” (que vaig comprovar que és un arbre diferent dels nostres nespres.En el Santo Cerro, com deia abans, s’hi situa una important batalla entre les tropes espanyoles, comandades per Colom, i els indis, els quals, abans que l’expansionisme espanyol arribés a aquelles terres, vivien feliçment en la seva terra. Sobre aquesta batalla existeix una llegenda molt bèstia que atribueix a la Mare de Déu el “miracle” –horroritzeu-vos!– de girar les fletxes que els indis disparaven contra els espanyols de manera que acabaven anant contra ells mateixos. Em van ensenyar un quadre que representa aquest “fet”. El problema és que hi ha gent que s’ho creu!
També ho esmentava abans, el santuari és dedicat a la Mare de Déu de la Mercè, que és la patrona del país, la imatge principal de la qual, sense el nen, representa la Mare de Déu amb una cadena trencada a les mans.
Després de dinar anem a buscar la Carmen, que ha arribat en bus des de Bonao, i anem cap a San Francisco de Macorí a reunir-nos amb tot l’equip nacional de la JTC: el Víctor, l’Esther, el Welinton (que no pot venir), acompanyats de la Carmen i el P. Ramón. Junts, fem la valoració d’aquests dies.
Després em porten a Tenares i em deixen a la casa de la Cati, a qui ja vaig conèixer en la trobada de La Vega, on passaré aquests dos dies a Tenares. La Cati, que està embarassada, viu amb sa mare, Rosa, i amb un dels seus dos germans, el petit (l’altre és a USA). També hi ha un avi, que és oncle polític de la Rosa, exalcalde de Tenares, i un fill seu, disminuït psíquic. M’acullen d’allò més bé.
Ve la Catherine, amb la seva germana petita, i, junt amb la Cati, anem tots quatre a passejar: em volen ensenyar una mica de la ciutat. Parem a casa de la Joanna i la seva mare ens prepara sopar, tot i que a casa de la Cati també l’estan preparant. Ja veig que soparé dos cops. Quan arribem a casa de la Cati, l’Esther i la Teresa ens estan esperant per donar-me la benvinguda. A totes dues les havia ja conegudes fa quatre anys i mig, el primer cop que vaig visitar l’Illa. A l’Esther, a més, la vaig retrobar al Consell Internacional del 2008, al qual va ser delegada de la JTC. Actualment l’Esther, i el Víctor, esperen el seu primer fill.
Dimarts 30 de novembre
El matí ve l’Andrés, el pare de l’Esther i la Teresa. És “presidente de asamblea”, és a dir, laic responsable d’una de les comunitats que no tenen capellà de manera permanent. El seu barri és Arroyo Seco. L’Andrés m’acompanya a visitar els capellans de la ciutat, que viuen en una casa a les afores. Hi hem d’anar en motor-taxi. D’allà, amb el cotxe del rector, anem fins una de les dues cadenes locals de TV. D’aquesta anem a l’altra per tal que em puguin fer una entrevista. Sembla ser que la meva visita és un esdeveniment digne de ser tret per TV. M’entrevisten, doncs, en el programa “Meridiano Informativo” de la cadena “HMTV”.
Després d’això dinem amb la família de la Cati i a la tarda, amb la Cati i l’Esther, anem a visitar el museu de las “Hermanas Mirabal”, heroïnes nacionals que van morir sota la dictadura de Trujillo.
Després, a casa de la Cati altra vegada, Revisió de Vida amb el grup de Tenares: Esther, Teresa, Cati, Catherine i Joanna. El Víctor està treballant. Acabem la reunió sopant plegats. I així acaba l’etapa a Tenares.
Dimecres 1 de desembre
El matí, amb un cert retard, el Víctor em ve a buscar en “motor” per dur-me, amb maletes i tot, a San Francisco de Macorí, on el P. Carmelo, secretari general adjunt de la Conferència Episcopal. Amb el seu cotxe aniré cap a Santo Domingo on tindré contactes amb responsables de la Conferència. En aquest cas també em dóna la sensació que volem baix, més que pas anem per carretera. I és que la manera de conduir d’aquest país és així, sense dretes i esquerres i a tota velocitat.
Arribem a la seu de la “Conferencia del Episcopado Dominicano” a temps de la reunió de secretaria executius, en la qual em donen la paraula per presentar què és la JOC (JTC en el seu país) i què és la CIJOC. El P. Francisco m’ha preparat fotocòpies dels nostres documents per tal de facilitar la presentació, que és ben acollida.Després tenim celebració de l’Eucaristia amb el cardenal-arquebisbe de Santo Domingo, Mons. Nicolás López, que és també el president de la Conferència. També ell m’acull cordialment tot manifestant que ell mateix havia estat consiliari en la seva joventut.
Després de dinar, intercanvi amb la responsable de la pastoral social a nivell nacional, que es diu Genara. Li interessa com afrontar, des de la seva àrea, la qüestió de la pastoral obrera. Em demana l’experiència que en tinc i compartim una bona estona. Ella m’explica que la Pastoral Social agafa Càritas, Pastoral de la Salut, Pastoral Penitenciària, Medi Ambient i CEDAIN, un servei que afronta qüestions legals i jurídiques, com la legalització de documents (immigració d’haïtians), reconeixements “tardíos” (naixements no registrats).Després, cap a l’emissora “La voz de los obispos”, on el P. Carmelo condueix un programa d’una hora, en directe, amb participació dels oients, en el qual m’hi entrevista.
Dijous 2 de desembre
El matí del dijous el començo visitant la catedral de Santo Domingo, d’un estil colonial ben bonic. M’hi porta un diaca permanent que treballa a la Conferència, Andrés, que havia d’anar a l’arquebisbat. Aprofita el viatge, també, la seva esposa.Tornem a la Conferència i cap al Seminari, que és al costat. És un Seminari Major que tenen en comú totes les diòcesis de la República Dominicana. Hi tinc una classe d’una hora amb els seminaristes de l’últim any, sobre la JOC i la pastoral jocista. Estan interessats i esdevé un espai de reflexió conjunta a partir de la realitat que ells coneixen.
Acabada la trobada al Seminari, ja m’espera l’Estel, de la JOC de Molins de Rei, que porta un any a la Comunidad Guayacanal, prop d’Azua. Aprofita que havia d’anar a la capital algun dia per qüestions de papers i ve avui perquè ens puguem veure. Ve acompanyada per en Valentín i la Nobeidy, cosina d’ell. Dinem plegats i continuem xerrant després de dinar, fins que arriba el moment d’anar cap a l’aeroport i tornar cap a Roma.
