Ramon Sugranyes i de Franch va néixer a Capellades el 1911. Es llicencià en dret i en filosofia a la Universitat de Barcelona. En la seva època d’estudiant va ser vicepresident de la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics. En l’àmbit acadèmic, treballà amb Pompeu Fabra en el Patronat pel qual es fundaria la Universitat Autònoma de Barcelona.
Durant la guerra in-civil (com ell l’anomenava) espanyola hagué de fugir per la seva militància catòlica; estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el Comitè per la Pau a Espanya. Des del 1944 fou professor de llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg (Suïssa), ciutat en la que va viure i treballar molts anys.
Va ser un dirigent catòlic actiu no només en la seva joventut sinó, sobretot, en la seva etapa adulta. Va ser responsable del Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics – Pax Romana. Va presidir també la Conferència de les Organitzacions Catòliques Internacionals, organisme que durant una pila d’anys va agrupar el conjunt de moviments catòlics d’infants, de joves i d’adults que tenen en comú que són els laics qui en dirigeixen l’organització i l’acció. Precisament per aquesta experiència com a laic compromès en l’acció evangelitzadora de l’Església a través dels moviments, el Papa Pau VI el va invitar a participar en el Concili Vaticà II, la gran assemblea eclesial que va posar en relleu, precisament, la importància del laïcat juntament amb el ministeri ordenat. En el Concili va participar en la redacció d’algun dels seus principals documents. Després del Concili, del 1966 al 1974 va ser consultor del Consell Pontifici per als Laics, el dicasteri del Vaticà encarregat de donar impuls al laïcat organitzat en l’Església. Entre les institucions en les que ha estat implicat hi destaca l’Institut Internacional Jacques Maritain, dedicat a la investigació i estudi humanístic, cultural i social, del qual en fou president al cap de poc de fundar-se. Igualment la Fundació Internacional d’Estudis Històrics i Socials sobre la guerra civil d’Espanya.
Ens deixa un munt de llibres, articles i altres escrits sobre les llengües i literatures ibèriques, sobre el món de la universitat, la cultura i la societat i sobre l’Església i l’apostolat dels laics organitzats. L’any 1998 encara va publicar Militant per la justícia. Memòries dialogades amb el pare Hilari Raguer, editat per Proa i imprès a la seva vila de Capellades. En el pròleg d’aquest llibre, el P. Hilari Raguer diu d’ell:
No pretenc que sigui més important que tots els personatges de la llista de personalitats catalanes habitualment distingides amb aquell títol de catalans universals, però gosaré dir que ha estat i és més català i més universal que la majoria d’ells. Més català, perquè el seu servei a Catalunya no ha consistit únicament a ser una persona, casualment catalana, que excel·lia en la pintura, el cant o una determinada ciència, sinó que sempre ha exercit de català. […] El qualificatiu d’universal encara se’l té més guanyat perquè, sense brandar a totes hores la bandera de les quatre barres, ha prestigiat la seva nació d’origen amb la seva presència i una actuació lluïda en àmbits tan internacionals com és ara la Universitat de Friburg, la presidència del moviment internacional d’estudiants i d’intel·lectuals catòlics Pax Romana, que l’ha portat a viatjar per tot el món, i finalment la seva intervenció com a auditor laic al Vaticà II […].
(la foto està presa de "CatalunyaReligió.cat")
Vet aquí la notícia que en donen alguns mitjans el dilluns 28 de febrer: El Punt, ara.cat, CatalunyaReligió.cat, Regió7.cat.
