Aquest blog va ser un regal que se’m va fer fa quatre anys amb l’interès de seguir a la distància, des de Catalunya, el que jo anava vivint amb la CIJOC. Per això vaig afegir «amb les JOC del món» al títol inicial del blog: «Fent camí». A més d’aquest afegit hi vaig posar un subtítol que ho expliqués: «Espai per a compartir l’experiència com a consiliari de la CIJOC».
Ara, que la missió a la CIJOC s’ha acabat, canvio el títol i elimino el subtítol. Mantinc el «Fent camí» original i hi afegeixo «plegats».
Josep Maria. Nascut a Capellades (Anoia) el 1957 en el si d'una família treballadora. Batejat el mateix any a Santa Maria, la parròquia del poble.
A Capellades hi he crescut, hi he estudiat, hi he començat a treballar, hi he actuat a nivell eclesial i social...
Ordenat prevere el 1987. He viscut i treballat a Sant Andreu de la Barca i a la Federació "Montserrat" de la JOC (JOBAC aleshores); a Nou Barris, de Barcelona, i a la Federació de la JOC del mateix nom; al Bon Pastor, de Barcelona, i a la Federació "Riu Besòs" de la JOC; a Llefià, de Badalona, i a la Federació "Badalona-Santa Coloma" de la JOC i a la zona "Besòs" de l'ACO.
En la JOC, encara, he acompanyat la JOC Nacional de Catalunya i les Illes durant 4 anys i he acompanyat un equip de la Federació del "Vallès".
Des de novembre del 2007 fins l'octubre del 2011, consiliari de la CIJOC, cosa que va motivar la creació d'aquest blog. Finalitzada aquesta etapa, el blog continua des de L'Hospitalet de Llobregat.
8 novembre 2011 at 13:45
gràcies per fer camí amb tants joves del món obrer
9 novembre 2011 at 11:10
4 anys!!! com passa de ràpid el temps… la CIJOC ha estat molt afortunada de tenir-te durant 4 anys i ara som nosaltres els afortunats de «recuperar-te» i a més a més, amb tanta experiència viscuda, jaja!! Benvingut a casa!!! T’esperem amb els braços oberts.
9 novembre 2011 at 18:29
Muchas gracias amigo Josep María por este servicio, por la dedicación y por todo el cariño puesto en los jóvenes trabajadores de todo el mundo. Eres un regalo y es una suerte tenerte tan cerca y poder seguirte.
Tu sendero nos sirve a muchos, compañero.
Un abrazo muy fuerte