Versión en castellano, clicar aquí.
I és que, certament, a la llum de la fe que ens dóna Vida, a la llum de Jesucrist, Aquell que ens ha mostrat «el camí, la veritat i la vida» (Joan 14,6) i que ha mort i ressuscitat per donar sentit a les nostres vides, aquest fet és un escàndol.
Al Nou Testament hi llegim, dit de Jesús: «Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu. […] Ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol!» (Lluc 6,20.24). Hi llegim, també, de sant Pau als Corintis: «Déu ha escollit els insensats d’aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els forts. Déu ha escollit gent que no compta, els menyspreats d’aquest món; ha escollit els qui no són res per anul•lar els qui són alguna cosa. Així ningú no es pot gloriar davant de Déu.» (1Co 1,27-29). «Jesucrist es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa. […] Allò que us sobra a vosaltres ha de compensar el que els falta a ells, per tal que allò que els sobri a ells compensi el que us falti a vosaltres. Així s’arribarà a la igualtat, tal com diu l’Escriptura: Ni en sobrava als qui n’havien recollit molt ni en faltava als qui n’havien recollit poc.» (2Co 8,9-15). I, tornant a l’Evangeli de sant Lluc, hi trobem que Jesús diu: «L’Esperit del Senyor m’ha enviat a portar la bona nova als pobres» (Lc 4,18).
És perquè la Paraula de Déu diu coses com aquestes, i moltes més de semblants, que l’Església, en textos fonamentals com són els del Concili Vaticà II, parlant dels capellans i dels bisbes diu coses com aquesta:
«Guiats per l’Esperit del Senyor, que ungí el Salvador i l’envià a evangelitzar els pobres, els preveres, com també els Bisbes, evitaran tot allò que de qualsevol manera podria allunyar els pobres, i, més que els altres deixebles de Crist, suprimiran de les coses que els pertanyen qualsevol aparença de vanitat. I pararan casa de tal manera, que aquesta no sembli inaccessible a ningú, i que mai ningú, per humil que sigui, no s’avergonyeixi de visitar-la» (PO 17).
La fe ens compromet, al bisbe emèrit i a nosaltres. Fets com aquest són escàndols que s’han de corregir i que s’han d’evitar pel futur, perquè no corresponen al testimoni que hem de donar com a cristians i que aparten de Jesucrist els més humils. Són escàndols que no tenen justificació possible.
També ens cal reconèixer que l’Esperit de Déu ens parla a través de la vida i de fets com aquest i, especialment, a través de les interpel·lacions que ens fan els nostres parents, amics i veïns. I, per tant, hem de donar gràcies a Déu de tenir-los a ells i de tenir les orelles ben obertes per escoltar, amb humilitat i vergonya, el qüestionament.
Tot plegat ens compromet a preguntar-nos a nosaltres mateixos coses com:
- el meu estil de vida, ¿què transmet de Jesucrist?
- els meus béns, ¿com els comparteixo? ¿com contribueixo a la igualtat social, segons diu sant Pau?
- els més pobres i la realitat social del nostre entorn, ¿quin pes tenen en les meves opcions i decisions? ¿com marquen el meu estil de vida?
- …
Jesucrist ha mort i ressuscitat perquè no es perdi ningú. A la seva llum, i amb tota humilitat, revisem-nos i comprometem-nos a viure coherentment.
Josep Maria (publicat al Full Informatiu de la parròquia, el 19 d’abril de 2015)
