L’article que he escrit en el «Full Informatiu» de la Parròquia aquest diumenge:
Comprometre’s
La figura del “Pastor bo” que ens proposa l’Evangeli d’aquest diumenge (Joan 10,11-18) ens fa tenir un record pel professor que dilluns va morir a l’Institut. I ens fa tenir un record per tot el col·lectiu de mestres i professors/es. I per mares i pares. I catequistes. I educadors en el lleure … També el meu col·lectiu de bisbes, preveres i diaques…
Perquè la figura evangèlica del pastor té una clara connotació de guia, però guia compromès amb aquelles persones per a les quals és un referent. Tot bon educador és un guia compromès. El professor que va morir «va donar la vida» (Jn 10,11) per la seva gent, es va comprometre del tot. I va mostrar així una realitat massa vegades desconeguda: el col·lectiu docent és així. Hi deu haver excepcions, com a tot arreu, però els/les docents són així. I els ho hem de reconèixer. I agrair.
Igualment mereixen un reconeixement les mares i els pares. També hi deu haver excepcions, però «donen la vida» cada dia pels seus. Massa fàcilment a ells/es, com ens passa amb el col·lectiu de mestres, els adjudiquem massa alegrament determinades responsabilitats sense conèixer prou les situacions i condicionaments que viuen.
Una altra realitat que cada dia ens està colpint és la que, segons Amnistia Internacional, és «la pitjor crisi humanitària des de la segona guerra mundial». Milers i milers de persones que fugen de les guerres i genocidis que hi ha als seus països i que són víctimes de gent de la màfia que no té cap interès en la vida dels altres, només en els diners que en poden treure. Milers i milers de persones que «donen la vida» arriscant-se pels seus fills i pels seus pares, i que són víctimes, també, de la indiferència dels qui haurien d’haver donat la talla (que per això els hem votat) vetllant per les seves vides i no per salvar les nostres “sagrades” fronteres. Els dirigents de la nostra Unió Europea, en aquest cas, han actuat no com els qui tenen un compromís de guiar els seus, sinó com a guardians que no tenen interès pels seus. I “els seus” som tots i totes, els qui ja vivim a terra ferma i els qui hi volen viure algun dia.
La majoria d’aquestes persones que moren a la nostra i seva Mediterrània no ho saben, però nosaltres sí: Jesucrist, el Pastor Bo, s’identifica amb ells plenament. Jesucrist va haver de fugir, de petit, amb els seus pares, buscant seguretat quan el rei del seu país cometia les més bèsties crueltats. Jesucrist, el Pastor Bo, va «donar la vida» «no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos» (Jn 11,52). Jesucrist mor cada dia, víctima de les màfies, enmig del mar. La seva Resurrecció, que és vida nova també per a ells/es, ens compromet.
I, perquè no hi ha més espai, només un altre fet de l’actualitat que aquest Evangeli d’avui il·lumina. En aquest cas, fent balança amb el que comentava la setmana passada sobre el bisbe emèrit de Madrid, vull fer esment de la bona resposta que els bisbes de França han donat davant la notícia que la policia del país veí ha pogut evitar un parell d’atemptats contra esglésies catòliques. Al web de la Conferència Episcopal Francesa hi llegim: «Pel que fa a les esglésies, la Conferència dels Bisbes de França vol recordar que han de continuar essent llocs oberts, llocs d’acollida, conforme a l’esperit mateix de la religió catòlica.
En el context actual, reforçat pels drames viscuts pels cristians d’Orient –i especialment després de les execucions de cristians d’Etiòpia diumenge passat– la Conferència dels Bisbes de França recorda la importància de buscar, mantenir i ampliar el diàleg interreligiós i de no tancar-se en una actitud de desconfiança. No és sinó en aquest diàleg i en un coneixement recíproc aprofundit que es podrà construir una societat de pau i de llibertat».
Que les festes dels nostres sants patrons, Sant Jordi, que va morir màrtir al Pròxim Orient abans del segle IV, i la Mare de Déu de Montserrat, Morena com tantes de les víctimes de la Mediterrània, i, sobretot, celebrar i escoltar Jesús, el Pastor Bo, ens ajudi a anar creixent més i més com a homes i dones ben oberts i que fan del nostre país un lloc d’acollida.
Josep Maria
