En la primera d’aquestes “Cròniques CI” ja
informava de l’elecció de la nova presidenta i del nou secretari general de la
CIJOC en les persones de Seraphina, de Corea, i de Jules, de Benin.

Ara els vull presentar una mica més, sobretot
amb les seves pròpies paraules tot aportant uns extractes de les monografies
que van presentar com a candidats, precedides d’una petita “fitxa”. Al final de
cada presentació hi afegeixo, de la meva banda, la lectura evangèlica que he
fet després d’una primera lectura d’aquestes dues vides. (Per llegir-ho, clica damunt el "segueix" que trobes aquí sota)

[@more@]

Algunes dades de la seva “fitxa”

Té 28 anys i és soltera. De professió és comptable
i, com a tal, ha treballat en la comptabilitat de la comissió de Pastoral de
l’Arxidiòcesi de Seül i ha fet pràctiques en altres institucions de
l’administració pública.

El seu recorregut en la
JOC va lligat al seu procés d’iniciació cristiana. El desembre del 2002 té les
primeres reunions d’iniciació. L’octubre del 2003 és batejada i fa el pas a la
militància jocista. El desembre del mateix any és presidenta de la JOC de
Corea. L’any següent, 2004, participa com a delegada de la seva JOC en el
Consell Internacional de la CIJOC, a Roma. Durant aquests anys ha viscut
intensament tots els esdeveniments de la JOC de Corea. Fins ara ha estat
responsable d’Afers Internacionals de la JOC de Corea i responsable d’equip.

Extrets de la seva monografia com a candidata

Vaig conèixer el moviment a través de la meva
tia, que va ser jocista en la dècada de los 80 i està molt orgullosa de haver fet
part de la JOC. Quan em vaig interessar pel baptisme catòlic, ella em va parlar
de la JOC, em va dir que aprofités el baptisme en l’Església par a compartir l’experiència
amb altres joves de la JOC. Em va agradar la noció de “compartir” la meva vida amb
altres joves i vaig anar al centre que la JOC té a Seül. Vaig començar la
“Revisió de Vida” amb altres tres joves de la JOC. Alhora començava a estudiar
la doctrina catòlica com a preparació per al meu baptisme.

Tots érem treballadors i, per tant, quan teníem
algun problema en el treball, parlàvem i intentàvem de trobar junts una solució
a aquests problemes seguint els ensenyaments de Déu. Conèixer aquest Déu sempre
present en la nostra ment i en el nostre cor es va convertir en una cosa molt
important per a mi i va canviar poc a poc la meva manera de ser. Vaig passar a
formar part del moviment JOC quan em vaig batejar i posteriorment vaig ser
nomenada responsable nacional del moviment (nota: en aquell moment només hi
havia un grup, a Corea, més concretament, a Seül, raó per la qual ser la
responsable del grup significava, de fet, ser també la responsable nacional).

[…]

Vaig participar en el Consell Internacional de
Roma, el 2004, on vaig poder conèixer directament els moviments d’altres països.
Va servir d’autèntica inspiració per a mi i va ser una experiència molt
especial: em va permetre d’adonar-me que Déu viu en nosaltres. Érem com apòstols,
reunits amb un mateix propòsit i sentiment espiritual, malgrat tenir cultures,
idiomes i ètnies diferents. Ens reuníem en el mateix lloc, compatíem les
nostres preocupacions i intentàvem donar-nos suport mutu. És evident que Déu
viu entre nosaltres. Quan vaig tornar a Corea em vaig esforçar al màxim en el
meu treball en la JOC i vaig rebre forces d’altres joves com jo, de tot arreu
del món. Podia estar orgullosa de formar part de la JOC. Gràcies a aquesta
experiència vam rellançar el moviment a Corea i ens vam atrevir a organitzar, amb
èxit, la trobada de Coordinació i Sessió de Formació dels moviments JOC asiàtics,
l’any 2006, comptant amb l’ajut de tots. Hi van venir delegacions de sis països
i va ser una oportunitat de formació per a tots els jocistes de Corea que, a
més, van poder rebre ànims i sentir-se orgullosos de formar part de la JOC.

[…]

Actualment sóc responsable de Afers
Internacionals en la JOC de Corea, responsabilitat que es va crear el 2007 per a
impulsar l’intercanvi d’informació, el treball en xarxa, així com la
coordinació amb moviments d’altres països. Gràcies a aquesta responsabilitat, es
pot garantir la traducció d’un document, com per exemple un informe del Secretariat
internacional, i fer-lo arribar a tots els equips de la JOC coreana. […] Nosaltres
necessitem aquest tipus d’ajut […] És important de tenir bona relació amb els
altres moviment de tot el món.

[…]

Totes les persones tenen dignitat perquè Déu ens
la proporciona. És el nostre dret. Aquesta filosofia em va preparar per a ser
apòstol de la JOC. El Cardenal Cardijn deia que “un jove treballador val més
que tot l’or del món”. Jo sóc treballadora i, malgrat això, aquestes paraules
em van sorprendre. No ho podia creure. Però tot va canviar per a mi quan em
vaig adonar d’això: “Sóc valuosa!”. Considero que tots nosaltres som valuosos
fills i filles de Déu, que ens estima i dóna a cadascú de nosaltres un talent
particular. Així doncs, hem de respectar els altres i els altres ens han de
respectar a nosaltres. Hem d’establir una coordinació entre nosaltres per a
construir un món amb Déu. Podem intercanviar experiències mitjançant la Revisió
de Vida, que a mi em va portar a seguir el camí de Déu. Déu vol que tots els
joves treballadors s’adonin que són valuosos fills i filles de Déu. […] Se’ns
demana que veiem la nostra vida a través dels ulls de Déu, que la jutgem segons
la voluntat de Crist i que actuem amb amor i en col·laboració amb Jesús. La Revisió
de Vida pot acostar tots els joves treballadors a Jesús. Així els joves
treballadors serien canviats per Jesús.

[…]

És fonamental que, en educar els jocistes, els
presentem la dimensió internacional del moviment; fer que s’adonin que el
problema dels joves treballadors no és un problema local, sinó que afecta tot
el món i que tenim un vincle amb els joves treballadors de l’altra banda del
planeta. D’aquesta manera augmenta l’eficàcia del moviment JOC i, per aquesta
raó puc afirmar que el paper de la CIJOC és essencial. La CIJOC ha de recolzar
tots els moviments nacionals perquè puguin oferir una autèntica formació de
qualitat. A més, la CIJOC ha de servir d’intermediari entre moviments que tenen
problemes i moviments que poden ajudar-los.

[…]

En la JOC de Corea he participat en moltes
sessions de formació per a explicar als nous jocistes els principis i el mètode
de la JOC i per a ajudar a que la JOC es desenvolupi en altres diòcesis. Quan els
joves ens visiten per primera vegada només s’interessen per la reunió de grup,
en la que poden compartir els seus problemes amb els altres jocistes que estan
en una situació semblant; però una vegada han rebut la sessió de formació sobre
el mètode de Revisió de Vida, s’adonen de perquè aquest moviment és necessari
en la nostra societat, per què necessitem a Jesús en la nostra vida. A mi també
em va passar. Gràcies a la formació de responsables, els membres de la JOC de
Corea tenen l’oportunitat d’avançar.

[…]

El paper del President Internacional consisteix
a establir un sistema d’enllaç entre els diferents moviments JOC perquè puguin compartir
adequadament experiències i informació, així com ajudar-se els uns als altres.
Cada moviment JOC ha de recolzar els altres moviments fins i tot si es troben
en punts oposats del planeta. Bàsicament, aquestes activitats han de guiar-se
sempre pels evangelis: és un dels factors més importants a l’hora de planificar-les.

[…]

En realitat, sóc una persona imperfecta, així
que el paper de president internacional se’m presenta como una tasca titànica.
Ara em ve a la memòria la història bíblica de David. Quan David surt per a lluitar
contra Goliat, el rei Saül li va donar una espècie d’armadura, però David no se
sentia còmode i la va deixar a terra abans de començar la lluita. Només va
utilitzar una pedreta que sempre portava per guardar el ramat. Al final va
guanya a Goliat. Jo crec que també em passarà el mateix. El meu talent
procedeix de Déu. Crec que Déu durà a terme el seu pla a través de la meva
passió, el meu entusiasme i el meu esforç. Sóc pobre però al mateix temps sóc
rica perquè sóc filla de Déu misericordiós. Estic preparada per a aprendre,
participant en la CIJOC. És tot el que puc oferir.

[…]

No parlo bé altres idiomes fora de la meva
llengua materna. És el que més em preocupa en aquest moment, però quan fem alguna
cosa amb Déu, l’idioma no és el més important. Així doncs, vaig decidir
d’acceptar el repte d’aquest càrrec i espero que em doneu temps per a aprendre anglès.
Gràcies!

La meva
“lectura evangèlica” després d’haver llegit la monografia i de conviure uns
dies amb ella

T’enalteixo,
Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això
que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. (Lc 10,21)

Amb Jesús el teu Fill, jo també et dono
gràcies, Pare, pel que has anat fent en la vida de Seraphina. Especialment per
la senzillesa de cor que li has donat, que li ha permès de trobar-te i de
transformar la seva vida tot seguint els camins de Jesús al servei dels joves
treballadors i les joves treballadores.

Gràcies, Pare, per la teva opció en favor dels
“senzills”!

Et demano la mateixa senzillesa de cor i
d’esperit, i d’estil de vida, per a mi i per a tots els membres de l’equip. Que
sapiguem descobrir la teva presència en tot el que anirem treballant junts al
llarg d’aquests anys. I, així, anem prenent, dia rere dia, les teves opcions.
Amén.

JULES
HOUNKPONOU ADACHEDE, DE LA JOC
DE BENIN, ELEGIT SECRETARI GENERAL

Algunes dades de la seva “fitxa”

Té 32 anys, està casat
i té un fill. Professionalment és consultor en gestió de marketing i tècnic
superior en acció comercial i vendes. Ha treballat com a cap de servei
“Scolarité” a la Universitat Catòlica d’Àfrica Occidental, a Cotonou, Benin,
com a consultor formador d’un equip de marketing.

Va començar la JOC el
1990 -sempre diu la data concreta: 22 de març-. En el recorregut dels primers
quatre anys va ser responsable del seu equip de base i responsable de sector (6
equips de base). El 1994 participa de la formació per esdevenir militant i fa
el pas el 1er de Maig. A partir d’aquest moment és, dos anys, secretari diocesà
i, tres anys més, responsable diocesà. A partir del 2000 és secretari nacional
i a partir del 2003 fins ara responsable nacional de la JOC Benin. Des del
2004, a més, s’ha encarregat de la coordinació de les JOC d’Àfrica de l’Oest.
Totes aquestes tasques les ha assumit com a voluntari.

Ha participat
activament en el projecte “Inserció Professional de les joves
desescolaritzades”, finançat pel “Fondo pro Africa” del Vaticà.

Extrets de la seva monografia com a
candidat

El meu país, Benin, en els anys 1987-1990 va travessar
una crisi econòmica i política sota el règim revolucionari. El país estava
totalment paralitzat per vagues generalitzades i anys acadèmics declarats
“blancs”.

Quan jo vaig entra al col·legi, el 1987, vaig
viure un any “blanc”. No em vaig quedar a casa sense fer res i vaig començar
com a aprenent de paleta amb un patró del meu poble a preu fet. […] Vaig fer
de paleta, d’encofrador, vaig perforar pous… Les condicions de treballo no eren
brillants. Vaig descobrir i viure les condicions de vida i de treball d’un
aprenent. I des d’aquesta experiència vaig trobar la JOC el 22 Març de 1990 en la
meva parròquia de Sant Antoni de Pàdua de Cocotomey (a 18 Km. de Cotonou), en
una missa en la que alguns responsables de la JOC hi van passar per a sensibilitzar
els joves sobre els objectius i mitjans de formació del moviment i alguns
testimonis d’accions dutes a terme amb èxit. M’hi vaig apuntar sense dubtar-ne,
perquè tot el que van dir casava perfectament amb les meves aspeiracions
profundes de jove aprenent cristià. Aquest va ser el començament d’una
experiència que no he deixat mai de viure en la vida quotidiana.

[…]

De 1994 a 1998 em vaig apuntar a un taller d’Alta
Costura per a aprendre aquest ofici, per dues raons: d’una banda el meu germà
gran havia mort quan jo acabava de treure’m el títol de primer cicle, i era ell
qui havia de pagar-me els estudis d’enginyeria civil. D’altra banda, amb la costura,
podia trobar feina amb facilitat si tenia les eines. En la JOC, la campanya
anual de 1994 tractava de l’aprenentatge a Benin. El que hi vaig aprendre em va
permetre de mobilitzar i organitzar els meus amics aprenents de cara a la
formació per a negociar pacíficament amb el patró la quantitat de 150 000
FCFA (1 € = 655 FCFA) que ell exigia
per a l’obtenció del diploma de final de la formació. El patró, després de moltes
reunions, va reduir la quantitat a 70 000 FCFA. També, per tradició, en el
transcurs de la cerimònia d’entrega del diploma hi ha un moment en el que el
patró dóna a l’aprenent un últim “toc”, tot desitjant-li èxits i benediccions. Aquesta
cerimònia s’acompanya d’una recollida de diners per al patró. En les nostres
negociacions vam demanar al patró de compartir la quantitat recollida en la
proporció d’un terç per a cada aprenent; d’aquesta manera teníem una ajuda per
a comprar les eines de treball. Personalment vaig rebre 12 650 FCFA del meu
patró, quantitat a la qual hi vaig poder afegir 34 850 FCFA per comprar la
meva màquina de cosir per un valor de 47 500 FCFA. Aquesta màquina de cosir
em va ajudar a fer algunes feines per pagar la meva escolaritat de secundària fins
a l’obtenció del batxillerat el 1999. Aquest procés de lluita per a assegurar el
meu futur el dec a la llum que la JOC em va aportar a mi i a d’altres aprenents
i patrons de la meva ciutat, ja que la nostra iniciativa ha estat com una taca
d’oli que s’ha estès i s’ha convertit en una tradició. Aquesta experiència m’ha
permès de conèixer la vida quotidiana d’un aprenent i els seus sofriments.

[…]

Em vaig sentir militant el dia en què vaig fer
la primera experiència de Revisió de Vida. Era como si tingués set i hagués
trobat una font d’aigua potable per a beure. I, efectivament, la JOC m’ha format
i continua fent-ho perquè la JOC em dóna les eines, els mitjans, les actituds d’escolta
dels altres, per a llegir la vida d’una altra manera.

La Revisió de vida m’ha indicat sempre un camí
de canvi, orientat a la millora de la situació que visc. Quantes persones en el
món no han vist que la seva vida es transformava, com la meva, com a fruit d’un
procés, d’una acció decidida en la JOC o per l’acció individual d’un jocista a
favor de tercers! Quantes societats no han conegut el desenvolupament, la pau i
el benestar a través d’accions conduïdes de manera concertada pels jocistes i
els seus amics del barri!

Entre les conviccions que la JOC ha fet
créixer en la meva vida hi ha el descobriment del valor de l’“altre”, el meu
proïsme. La riquesa de l’escolta, la lectura de la vida y de l’evangeli. Formar
els joves sobre el valor i el rol que tenen en la construcció d’un món de pau i
amor. Fer comprendre als joves que la diversitat de cultures, llengües i races és
la nostra força i que la nostra unió en la reflexió i la solidaritat és un
mitjà privilegiat per a afrontar els problemes dels joves sense distinció de
fronteres. Que Déu està treballant en la vida de tot jove i que la JOC és un
instrument per a dur a terme aquesta obra que Déu ha començat.

[…]

Quan he fet l’experiència de crear nous equips
de la JOC he assumit el deure del seguiment d’aquests nous equips, d’acompanyar-los
en el descobriment de la JOC: identitat, objectius, Revisió de Vida, recessos,
campanyes d’acció, reunió de responsables, sessió de formació de responsables…
Pel que fa a l’experiència de ser acompanyat, va començar des de la meva
responsabilitat a nivell del sector 4, amb el P. Michel, que m’ha format per al
pas a la militància el 1er de Maig de 1994. En les meves responsabilitats m’he
beneficiat de l’acompanyament de consiliaris (capellans, religioses i d’antics
jocistes.

[…]

La meva
“lectura evangèlica” després d’haver llegit la monografia

Estic
segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà
duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist. (Fl
1,6)

El mateix Jules cita aquesta frase de sant
Pau. Ha sabut llegir la seva vida, el seu procés en la JOC, com a obra teva,
Pare.

 

Tweet