Ja continuaré explicant coses de l’Àfrica, però deixeu-me dir-vos alguna cosa d’aquesta setmana, en la qual hem celebrat la Festa Major de Capellades (s’hi ha notat la crisi i ha estat més pobra!) i he pogut estar amb la família, amb amics, passejant pels camins del voltant, anat a Montserrat amb la mare… Vet aquí algunes fotos (clicant al damunt d’aquesta preciosa vista de Montserrat en veureu més) i aquest tros d’un Salm que ens ajuda a contemplar la vida.
Del Salm 104[103],13-24
Des del teu palau regues les muntanyes,
sacies la terra de pluges del cel;
fas néixer l’herba per al bestiar
i les plantes que l’home conrea.
I ell treu el pa de la terra
i el vi que li alegra el cor,
l’oli amb què s’ungeix el front
i el pa que li renova les forces.
El Senyor assaona els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà.
Allà els ocells fan els seus nius;
a la seva copa hi habita la cigonya.
Els cabirols van per l’alta muntanya,
als roquissars s’hi refugien les fagines.
Has creat la lluna, que assenyala les festes;
el sol coneix el lloc on s’ha de pondre.
Quan estens la fosca, es fa de nit
i ronden tots els animals de la selva;
els lleons rugeixen buscant la presa,
reclamant a Déu el seu menjar.
Quan fas sortir el sol, es retiren
i s’ajacen als seus caus;
i l’home se’n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.
Que en són, de variades, Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa.
La terra és plena de les teves criatures.
Des del teu palau regues les muntanyes,
sacies la terra de pluges del cel;
fas néixer l’herba per al bestiar
i les plantes que l’home conrea.
I ell treu el pa de la terra
i el vi que li alegra el cor,
l’oli amb què s’ungeix el front
i el pa que li renova les forces.
El Senyor assaona els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà.
Allà els ocells fan els seus nius;
a la seva copa hi habita la cigonya.
Els cabirols van per l’alta muntanya,
als roquissars s’hi refugien les fagines.
Has creat la lluna, que assenyala les festes;
el sol coneix el lloc on s’ha de pondre.
Quan estens la fosca, es fa de nit
i ronden tots els animals de la selva;
els lleons rugeixen buscant la presa,
reclamant a Déu el seu menjar.
Quan fas sortir el sol, es retiren
i s’ajacen als seus caus;
i l’home se’n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.
Que en són, de variades, Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa.
La terra és plena de les teves criatures.
