Vet aquí un altre tros de l’encíclica social de Benet XVI, "Caritas in Veritate". No té desperdici, a fe.

25. Des delpunt de vista social, als sistemes de protecció i previsió, ja existents entemps de Pau VI a molts països, els costa molt, i els costarà encara més en elfutur, aconseguir els seus objectius de vertadera justícia social dins unquadre de forces profundament transformat. El mercat, en fer-se global, haestimulat, sobretot en països rics, la recerca d’àrees on emplaçar la produccióa baix cost a fi de reduir els preus de molts béns, augmentar el poderd’adquisició i accelerar per tant l’índex de creixement, centrat en un majorconsum en el propi mercat interior. Conseqüentment, el mercat ha estimulatnoves formes de competència entre els Estats a fi d’atreure centres productiusd’empreses estrangeres, adoptant diverses mesures, com una fiscalitat favorablei la falta de reglamentació del món del treball. Aquests processos han portat ala reducció de la xarxa de seguretat social a canvi de la recerca demajors avantatges competitius en el mercat global, amb greu perill per alsdrets dels treballadors, per als drets fonamentals de l’home i per a lasolidaritat en les tradicionals formes de l’Estat social. Els sistemes deseguretat social poden perdre la capacitat de complir la seva tasca, tant en elspaïsos pobres, com en els emergents, i fins i tot en els ja desenvolupats desde fa temps. En aquest punt, les polítiques de balanç, amb els retalls a ladespesa social, ben sovint promoguts també per les institucions financeresinternacionals, poden deixar els ciutadans impotents davant riscos antics inous; aquesta impotència augmenta per la falta de protecció eficaç per part deles associacions dels treballadors. El conjunt dels canvis socials i econòmicsfa que les organitzacions sindicals tinguin més dificultats per a desenvoluparla seva tasca de representació dels interessos dels treballadors, també perquèels governs, per raons d’utilitat econòmica, limiten sovint les llibertatssindicals o la capacitat de negociació dels sindicats mateixos. Les xarxes desolidaritat tradicionals es veuen obligades a superar obstacles més grans. Pertant, la invitació de la doctrina social de l’Església, començant per la Rerumnovarum, a donar vida a associacions de treballadors per a defensar elsseus drets ha de ser respectada, avui més que ahir, donant per damunt de totuna resposta prompta i d’altes mires a la urgència d’establir noves sinergiesen l’àmbit internacional i local.

La mobilitat laboral,associada a la desregulació generalitzada, ha estat un fenomen important, noexempt d’aspectes positius perquè estimula la producció de nova riquesa il’intercanvi entre cultures diferents. Això no obstant, quan la incertesa sobreles condicions de treball a causa de la mobilitat i la desregulació es faendèmica, sorgeixen formes d’inestabilitat psicològica, de dificultat per a crearcamins propis coherents en la vida, inclòs el del matrimoni. Com aconseqüència, es produeixen situacions de deteriorament humà i de rebuigsocial. Respecte al que passava en la societat industrial del passat, l’aturprovoca avui noves formes d’irrellevància econòmica, i l’actual crisi només potempitjorar aquesta situació. El fet d’estar sense treball durant molt de temps,o la dependència prolongada de l’assistència pública o privada, mina lallibertat i la creativitat de la persona i les seves relacions familiars isocials, amb greus danys en el pla psicològic i espiritual. Voldria recordar atothom, en especial als governants que s’ocupen de donar un aspecte renovat al’ordre econòmic i social del món, que el primer capital que s’ha desalvaguardar i valorar és l’home, la persona en la seva integritat: «Perquèl’home és l’autor, el centre i el fi de tota la vida economicosocial.»

 

 

Tweet