Quin mal que fa la notícia d’un terratrèmol llunyà quan coneixes gent del lloc!
La gent de la foto em va acollir el juliol del 2006. Com estan? Ara mateix no en sé res. Però roman el record, l’amistat i la comunió. I la pregària esperançada que ens ajudi a trobar camins de futur.
Josep Maria. Nascut a Capellades (Anoia) el 1957 en el si d'una família treballadora. Batejat el mateix any a Santa Maria, la parròquia del poble.
A Capellades hi he crescut, hi he estudiat, hi he començat a treballar, hi he actuat a nivell eclesial i social...
Ordenat prevere el 1987. He viscut i treballat a Sant Andreu de la Barca i a la Federació "Montserrat" de la JOC (JOBAC aleshores); a Nou Barris, de Barcelona, i a la Federació de la JOC del mateix nom; al Bon Pastor, de Barcelona, i a la Federació "Riu Besòs" de la JOC; a Llefià, de Badalona, i a la Federació "Badalona-Santa Coloma" de la JOC i a la zona "Besòs" de l'ACO.
En la JOC, encara, he acompanyat la JOC Nacional de Catalunya i les Illes durant 4 anys i he acompanyat un equip de la Federació del "Vallès".
Des de novembre del 2007 fins l'octubre del 2011, consiliari de la CIJOC, cosa que va motivar la creació d'aquest blog. Finalitzada aquesta etapa, el blog continua des de L'Hospitalet de Llobregat.
14 gener 2010 at 16:06
Les tragèdies sempre són tragèdies i costen d´acceptar però quan a més hi posem cares amigues el dolor és més fort. Ja ens diràs res si saps de la teva gent coneguda.