Acabo de rebre una nova reflexió del Ramiro, des d’Haïti. És molt interessant. És crític i esperançat.
Com a mostra d’aquesta esperança i per fer venir ganes de llegir-lo, us poso a continuació el final de l’escrit. Per llegir-lo sencer, cliqueu aquí.
«Me queda, sin lugar a dudas, la hermana pequeña, la esperanza, como solía decir Charles Peguy. Ella seguirá acompañando a quienes amamos este pueblo, a pesar de acontecimientos tan devastadores como el terremoto que acabamos de padecer».
Josep Maria. Nascut a Capellades (Anoia) el 1957 en el si d'una família treballadora. Batejat el mateix any a Santa Maria, la parròquia del poble.
A Capellades hi he crescut, hi he estudiat, hi he començat a treballar, hi he actuat a nivell eclesial i social...
Ordenat prevere el 1987. He viscut i treballat a Sant Andreu de la Barca i a la Federació "Montserrat" de la JOC (JOBAC aleshores); a Nou Barris, de Barcelona, i a la Federació de la JOC del mateix nom; al Bon Pastor, de Barcelona, i a la Federació "Riu Besòs" de la JOC; a Llefià, de Badalona, i a la Federació "Badalona-Santa Coloma" de la JOC i a la zona "Besòs" de l'ACO.
En la JOC, encara, he acompanyat la JOC Nacional de Catalunya i les Illes durant 4 anys i he acompanyat un equip de la Federació del "Vallès".
Des de novembre del 2007 fins l'octubre del 2011, consiliari de la CIJOC, cosa que va motivar la creació d'aquest blog. Finalitzada aquesta etapa, el blog continua des de L'Hospitalet de Llobregat.
