A finals d’abril vam tenir recés de l’equip de la CIJOC. Era una ocasió especial en el moment dels relleus en les responsabilitats. Va anar molt bé. Llàstima que l’Arniel ja era fora i que en Jules s’ho va perdre: no va poder tornar a temps de la seva missió africana degut al núvol que va tenir tancat Paris durant força dies (no va poder volar fins al cap d’una setmana i mitja).
Aprofitant que una part de l’equip volia viure el 1r. de Maig amb la JOC italiana, que té la seu a Torino, pel recés vam anar a Bose, a una hora de la ciutat piamontesa. D’aquesta manera aprofitàvem el viatge.
Bose és un monestir ecumènic en el qual hi ha una quarentena de monjos i una trentena de monges. Una experiència interessant, iniciada per Enzo Bianchi fa cosa de quaranta anys, just després d’acabar el Concili Vaticà II. Per cert, hi vaig trobar una catalana, la Maria, que fa trenta anys que és allà. I una exjocista italiana, la Roberta.
Aquí teniu l’enllaç que us permetrà de visualitzar el seu web: Monestir de Bose.
