Continuo amb el que vaig començar a explicar en l’article "L’experiència a l’Amèrica Llatina i el Carib (1)", de 30 de desembre de 2010 (total fa dos dies, però era l’any passat).
Dissabte 20 de novembre
De matí viatgem en bus a Esmeraldas. Hi arribem a migdia i dinem amb el Ramón. Després de compartir una estona amb la seva família, anem a l’escola dels salesians per a trobar-nos amb els joves que el Ramón acompanya.
La reunió serveix per a refrescar la campanya i planificar els passos següents a nivell nacional. Acabem enregistrant un petit video per a saludar els joves de la JTC de República Dominicana aprofitant el meu viatge.
A la nit, després de sopar, viatgem en bus a Guayaquil.
Diumenge 21 de novembre
A les 6 del matí arribem a la capital econòmica del país, Guayaquil. A l’estació ens hi esperen el Daniel i un altre company, i ens condueixen, amb el cotxe d’un adult del barri, cap a la Balerio Estacio, una “invasión”. Anem directament a la capella de la “Virgen de Montserrat” (qui li devia posar aquest nom?) que, com totes les capelles del barri, fan part de la parròquia de San José Obrero. Allà participem de la missa del matí, després de la qual esmorzem amb els joves de la JTCE de la Capilla.
Acabat l’esmorzar anem cap a la parròquia de San José Obrero. Allà s’ha organitzat una trobada amb els tres grups de la JTCE que hi ha al barri. S’hi afegeix la Maite Laroy, militant de la Federació Zero, de Barcelona, que fa més d’un any que és a Guayaquil, ben a prop de la Balerio. I també hi ve el Camilo, retornat a Guayaquil després dels seus quatre anys com a President de la CIJOC, a que ara li toca viure la nova situació no sense dificultats.
La trobada, molt ben preparada i conduïda pels mateixos joves, es fa una presentació dels tres grups i del que fan. I fem una formació sobre la campanya, la qual porta a planificar els passos següents a fer a nivell nacional de la campanya actual. Al final, enregistrem un altre petit vídeo per a saludar els joves de la JTC de República Dominicana.
La trobada acaba amb un dinar, també molt ben preparat pels mateixos joves, ajudats per algunes mares.
Després de dinar anem a l’aeroport per aprofitar l’única possibilitat de trobar-nos amb el P. Augusto Rios, secretari de la secció de Pastoral Juvenil del CELAM (Consejo Episcopal Latinoamericano). El cas és que aquest cap de setmana hi ha hagut una reunió de la Pastoral Juvenil del CELAM a Guayaquil, en la que hi ha participar el Darío. I abans de marxar cap a Bogotá, el P. Augusto ens ha ofert aquesta possibilitat de trobar-nos. La trobada és ben aprofitada, tot fent el cafè, per a compartir el projecte de la JOC, pel qual ell està ben interessat.
La Maite ens acompanya encara en aquest moment, així com el Camilo, la qual cosa ens dóna més oportunitats per a compartir el que anem fent uns i altres. Amb el Camilo encara xerrarem més, fins a mitja nit, quan retornarem a Quito.
A mitja tarda prenem un autobús que ens porta, en dues hores, a Santa Elena, ciutat de la costa en la qual ens espera el P. Colin (consiliari nacional de la JTCE), ja força recuperat d’unes quantes operacions. Amb el seu cotxe ens acostem a Anconcito, lloc on ara està com a rector. Quan arribem a la seva parròquia, ens trobem amb el Víctor Fuentes, expermanent de la CIJOC, també de Guayaquil, com el Camilo. Sopem, compartim i ens en tornem. El P. Colin ha estat content que el visitéssim.
De Santa Elena a Guayaquil no hi ha lloc al bus i el Víctor ens deixa el seu cotxe, que deixarem a casa dels seus pares. Després, a mitja nit, prenem el bus cap a Quito, viatge que clou un cap de setmana molt interessant i ben aprofitat.
Dilluns 22 de novembre
Després de refer-nos ràpidament del viatge del cap de setmana, a la tarda tenim un taller amb l’equip d’acompanyants de la Quito Sur sobre el Quadern de Vida, aplicat a l’acompanyament. Hi participen una quinzena d’adults laics i religioses, cap capellà, la qual cosa indica quina és la situació actual de l’acompanyament de la JTCE. Sí que hi ha alguns capellans que recolzen la tasca, i el mateix bisbe auxiliar René, però no n’hi ha cap que s’hi comprometi personalment amb el seu temps i esforç. Tornant al taller, va ser molt interessant. Al capdavall, el “Quadern” va ser l’excusa per a treballar sobre l’acompanyament, que és el que compta.
Dimarts 23 de novembre
Últim dia a Ecuador. Dediquem el dia a elaborar un pla de futur per a Amèrica Llatina i el Carib, amb l’Elena, el Darío i el Pablo.
A la tarda visitem els capellans i les religioses de la parròquia principal de la zona, la parròquia també anomenada la Quito Sur. I després visitem l’únic capellà que ara hi ha a Quito amb compromís pradosià, el Pablo Silva. Ha estat un goig per a tots dos el saludar-nos.
El vespre el dediquem a avaluar la visita i el treball que hem fet, avaluació enormement positiva per totes bandes.
De matinada, cap a l’aeroport per enfilar camí cap a la República Dominicana. Ho explicaré en el pròxim article.
