(Si veieu algunes de les fotos massa petites, amb el botó dret del ratolí podeu "visualitzar-les", és a dir, veure-les en el seu tamany normal)

Volo de Quito a Santo Domingo en dues etapes: de Quito a Panamà i de Panamà a Santo Domingo. A l’aeroport m’esperen el Joaquín amb un diaca permanent, Arnulfo, i un altre amic, Rafael, que es repartiran la conducció d’un 4×4, típic “carro” de les parròquies d’Amèrica Llatina (“opción preferencial por Toyota”, diu la broma).
Em porten a Bonao, primera de les ciutats dominicanes on treballaré aquests dies. Arribem a la “Estancia” que dirigeix Carmen. Des d’allà, tot seguit, a la Parroquia de Santo Toribio, on m’estaré. El rector és el P. Fausto. Hi viuen també P. Constantino, rector de les parròquies de San Francisco Solano i de San Mateo, i P. Alberto, rector de la parròquia de San Pedro y San Pablo.
Després de deixar i ordenar les coses a l’habitació, el Joaquín em ve a buscar amb la moto (“el motor”) i anem a casa de la Carmen que m’explica de la seva vida i del pla d’aquests dies mentre esperem que arribin els joves per a tenir un moment de presentacions i sopar plegats. La Carmen és exmilitant (va començar el 1997 a la JTC), que ara acompanya els joves actuals. Havia participat al Consell Internacional del 2000, a la trobada de la JOC de França (Bercy) del 2003 i a la trobada internacional de consiliaris del 2007 a Barcelona. És mare de dues filles i dirigeix una “Estancia”, el que aquí se’n diu “Escola bressol” (o se’n deia? amb tants canvis he perdut les referències), a més de donar classes en una escola d’adults nocturna.
Després van arribant tots els joves de la JTC de Bonao i tenim una reunió que serveix per a conèixer-nos i planificar els dos dies següents. Són d’edats molt diverses: Juan Miguel (Welinton), 23a, treballa en ebenisteria i estudia psicologia industrial (va participar en el Consell Internacional del 2008; Awilda, treballa de mestre i estudia psicologia clínica; Jesús, que porta tot just dos mesos a la JTC, tècnic en computació i estudiant de formació integral; Joel, 8è curs, no treballa; Jesús M. (25a?), treballa a la construcció, participa a la catequesi familiar de la parròquia; Iván, 17a., estudia secundària; Jeisson, 2n batxillerat, treballa en “herrería industrial”; Henry, 2n batxillerat, practica boxa; Elisabet, 13a., 7è. Hi són també les filles de la Carmen, Alba Carol i Coralba.
Després sopem un “asopao” (plat tipus sopa, amb arròs i pollastre com a ingredients principals, que es cuina amb una olla grossa de manera que s’hi pot anar afegint aigua segons la quantitat de comensals).

Dijous 25 de novembre

El Welinton em ve a buscar a les 9am i em porta, en "motor", al taller d’ebenisteria on treballa. Ell supervisa, és com el cap. El taller és del seu oncle. Hi treballen uns 25 treballadors. Mentre ell no és urgit a supervisar feines, moments en els quals preparo la reunió del vespre, s’està amb mi sota una gran mata de bambú i anem parlant. M’explica coses de la feina i li faig preguntes també sobre la situació del país. Prenc alguns apunts:
­- La FALCONBRIDGE, mina de níquel, canadenca, els últims temps ha anat acomiadant la gent. Donava feina a més de 4.000 treballadors a Bonao. Ara està recomençant amb gent nova.
­- L’atur al país és molt elevat.
­- Els últims temps han augmentat els robatoris i la venda de droga (aquest comentari el vaig sentint cada dia més d’una vegada, a Bonao, a La Vega i a Tenares).
­- Fa un any, en vigílies de Nadal, la gent comprava molt; ara tot està aturat.
­- A la zona hi ha mines d’or, també a mans de companyies estrangeres.
­- El turisme també està a mans estrangeres.
­- Els dominicans que són emprenedors se’n van a l’estranger (USA, bàsicament).
­- Sou mínim legal, 8.000 DOP, més o menys, 160 € (però xerrant l’endemà amb el P. Constantino, a la parròquia, em diu que són 5.000 DOP).
­- Molts treballadors (per exemple d’aquest taller) prefereixen treballar en negre, sense seguretat social.
­- L’Església està lligada al poder. La gent no es fia de l’Església. Hi ha corrupció, també a l’Església.

Divendres 26 de novembre

Tot esmorzant, el P. Constantino em diu que al mercat els productes agrícoles locals són barats i això ajuda a viure, ja que el sou és molt baix: em diu que el sou mínim a República Dominicana és de 5.000 DOP (aprox. 100€).
A 10,30am havia de venir el Jesús a buscar-me. No apareix. Passades les 12 del migdia truco la Carmen que envia el seu germà a buscar-me (sempre en "motor"). Després m’explica el per què el Jesús no ha vingut: s’hi havia compromès el Joaquín.
Dinem a casa de Walky i Cati, de la generació de la JTC de la Carmen. Ell és metge cirurgià i ella gestiona el consultori privat que tenen. Els seus noms van sortir quan amb la Carmen parlàvem de la possibilitat de fer grup de RdV amb adults. Aquesta parella estan en un altre moviment, “Matrimonio feliz”. Es nota que han passat per la JTC, però ara estan en una altra òrbita.
Després d’aquesta experiència, la d’ahir amb el Neil i d’altres comentaris que ha fet la Carmen, veig molt difícil de crear un grup d’adults amb els exjocistes d’aquesta generació. Caldrà buscar altres vies, però és important de cara al futur de la JTC que es puguin crear grups del MTC (Movimiento Cristiano de Trabajadores).
Després la Cati, en cotxe, em deixa a casa de la Carmen, que torna al treball i em diu que en 15 minuts vindrà el Joaquín i em portarà a ensenyar-me la ciutat. Els quinze minuts esdevenen quasi dues hores, amb la qual cosa no hi ha hagut passeig.
Anem a celebrar la missa, a les 6pm a Villalinda. És un cobert, sense parets, en un terreny en el que està projectat de construir una església. La comunitat, molt senzilla. Si jo no hi hagués estat, avui haguessin tingut celebració de la Paraula amb un ministre que també els hagués donat la comunió. S’han congregat més de 50 persones.
Després anem a la capella de Cristo Rey, on a les 7pm estava convocada reunió dels joves. Van arribant a partir de 7,30pm i podem començar cap a les 8pm, quan s’han aplegat una dotzena de joves. M’han demanat que els presenti els orígens de la JOC, amb Cardijn, i el mètode. Els pregunto sobre el que viuen que creuen que no és bo i que hauria de canviar. Insistint apareixen algunes qüestions: el transport a l’escola, la violència a l’escola, la manca d’aigua i de llum constant a les cases… A partir d’aquí reflexionem. Existeix l’actitud passiva d’esperar que el govern ho arregli. I l’actitud activa i transformadora que fa preguntar per les causes i descobrir, a la llum de l’Evangeli, què és el que podem fer nosaltres i què és el que hem de fer.
Després a sopar a casa del Welinton, on he conegut la Mariel, la seva dona (s’han casat fa poc), i la mare i la germana de la Mariel.