Ara toca festa. Després del Consell
Internacional de la CIJOC i del curs intensiu d’anglès, ara toca fer vida a
Capellades, el meu poble, que, a més, està de festa. Viure la Festa Major de
Capellades és la possibilitat de prendre consciència de les arrels. És la
possibilitat de retrobar amics i veïns. És la possibilitat de fer experiència
de poble, de col·lectiu, perquè és la festa d’un poble en el que hi ha gent de
tota mena.
Santa Maria Assumpta és la patrona de la
parròquia i del poble des de fa mil anys. En la foto hi teniu l’aspecte que tenia l’església ahir a la tarda, durant el pregó de la Festa.
Josep Maria. Nascut a Capellades (Anoia) el 1957 en el si d'una família treballadora. Batejat el mateix any a Santa Maria, la parròquia del poble.
A Capellades hi he crescut, hi he estudiat, hi he començat a treballar, hi he actuat a nivell eclesial i social...
Ordenat prevere el 1987. He viscut i treballat a Sant Andreu de la Barca i a la Federació "Montserrat" de la JOC (JOBAC aleshores); a Nou Barris, de Barcelona, i a la Federació de la JOC del mateix nom; al Bon Pastor, de Barcelona, i a la Federació "Riu Besòs" de la JOC; a Llefià, de Badalona, i a la Federació "Badalona-Santa Coloma" de la JOC i a la zona "Besòs" de l'ACO.
En la JOC, encara, he acompanyat la JOC Nacional de Catalunya i les Illes durant 4 anys i he acompanyat un equip de la Federació del "Vallès".
Des de novembre del 2007 fins l'octubre del 2011, consiliari de la CIJOC, cosa que va motivar la creació d'aquest blog. Finalitzada aquesta etapa, el blog continua des de L'Hospitalet de Llobregat.
20 agost 2008 at 1:20
Querido amigo Josep Mª. ¡que gusto leerte!, Me alegro mucho de tu periplo por Inglaterra, ¡tan bien acompañado!, porDanny, Ágela, «Mog», Seraphina…
Al leer esta nueva entrada sobre las fiestas de tu peblo, no te vas a creer que se vuelve a hacer realidad lo de «¡Que pequeño es el mundo!»: Hará como quince días que estuvepor Capellades, ví la misma iglesia que enseñas engalonada en la fotografía, visité el museo de la fábrica de papel, junto a la bassa, charlé con algunas jóvenes del pulo que me comentaban que las pocas empresas que aún quedan, sobre todo de téxtil, son las que hacen que los jóvenes no emigren todavía mucho a otros lugares… Una gozada.
¿Qué me llevó hasta est lugar?. Pues que Mariajo y yo aprovechamos las vacaciones sobre todo para visitar la gente que a lo largo del año nos cuesta ver… Ello nos llevó, entre otros sitios, a visitar a mi hermana que vive en la cercana Ódena, mis tíos y primos que se reparten entre Vilanova del Camí e Igualada. ¡Que suerte el poder haber conocido Capellades!. Un fuerte saludo, disfruta de toda esa buena gente y nos vemos.