Us deia que a Capellades fèiem Festa Major. El
comentari que en Tomás hi ha introduït, dient que fa pocs dies va visitar el
Museu del Paper, el Molí de la Vila, m’ha suggerit que fóra bo de dir alguna
cosa sobre aquest poble d’història llarga i de tradició industrial,
concretament, de tradició paperera.

Ho dic
amb una foto feta avui fa quatre anys, el 20 d’agost
del 2004. S’hi veu el que és més característic de la història de Capellades:
una gran font d’aigua, oportunament embassada i canalitzada, i un molí paperer
–el Molí de la Vila–, és a dir, una antiga fàbrica de paper que utilitzava
l’aigua com a energia i com a matèria primera per a la confecció paperera.

La foto mostra la bassa plena. No és el que veureu ara si hi veniu. Des de fa set
o vuit anys, l’aqüífer Carme-Capellades està “ferit” i la bassa es buida. La
font no brolla durant una gran part de l’any, la qual cosa ha posat sobre la
taula el greu problema de la gestió de l’aigua. Aquest fet ha provocat greus problemes,
disgustos i divisions en el poble. De fet, la nostra identitat col·lectiva no
s’entén sense aquesta font de vida que ha donat, durant segles, l’aigua per
beure, l’aigua per rentar i rentar-se, l’aigua per fer rodar les rodes
hidràuliques dels molins, l’aigua per fer la pasta en l’elaboració del paper,
l’aigua per regar els horts… Aquesta aigua, fins i tot, ha donat forma al
Capelló, la cinglera damunt la qual hi ha la Vila. No és estrany, doncs, que
veure la bassa buida provoqui reaccions viscerals.

La foto mostra, també, el Molí de la Vila, on hi ha ubicat el Museu del Paper. Des del
segle XVII que el paisatge de Capellades, com el de molts altres pobles de la
comarca de l’Anoia, està fet de molins paperers com aquest. Encara avui la
indústria paperera és important en aquest poble d’uns 5.000 habitants, en el
que hi ha unes quantes fàbriques, degudament modernitzades, que produeixen
diferents especialitats de paper.

La
indústria, a Capellades i a la comarca de l’Anoia, no
és només la del paper. Hi ha una llarga tradició industrial lligada al tèxtil i
a la pell, per posar només dos exemples. Fa ja uns quants anys que la crisi del
tèxtil està provocant que la comarca aparegui sovint com la que té més atur de Catalunya.

Ja es veu que en un lloc com aquest la JOC hi podria fer bona feina. Que jo
sàpiga, però, no ha estat mai present a Capellades. Sí que ha estat present i
activa a Igualada i als municipis més pròxims a la capital comarcal. Sense anar
més lluny, la meva família és una família obrera, el meu pare sempre va
treballar en una fàbrica de paper i jo mateix, quan era jove, hauria trobat una
bona cosa en la JOC. Però no hi era. En canvi sí que en alguna època,
sortosament, hi ha hagut la JARC, la
qual ha permès que alguns joves fessin experiència de la revisió de vida i del
què és un moviment en el qual els joves prenen el veritable protagonisme. Que
hi hagués la JARC i no la JOC es comprèn, en part, si es mira no cap a l’Anoia,
que pertany al bisbat de Vic, sinó cap al Penedès, comarca amb la que
Capellades es coordina diocesanament.

 

Tweet