Aquesta frase del títol, «resistir a la temptació d’evacuar Déu de tot model de desenvolupament», fa part del contingut d’una de les resolucions de la trobada de la COJOCAO, al Togo (vegeu les cròniques anteriors, del 16, del 17 i del 22 d’agost,tot clicant damunt de cada una d’aquestes dates).
Als europeus ens sorprèn que es parli així quan es parla de desenvolupament. Però així parlen els africans compromesos en el desenvolupament, la pau i la justícia. Gent responsable d’organitzacions internacionals com ara «WiLDAF/FeDDAF (Dones, Dret i Desenvolupament a l’Àfrica)».
Vam tenir una ponent, Claire Quenum, que és presidenta d’aquesta organització al Togo. També vam escoltar un altre ponent, Déo Laïson, jurista. Ella ens va parlar de la primera part del tema de la trobada: «Ciutadania i reducció de la pobresa». Ell, de la segona part: «La responsabilitat dels joves treballadors en la Pau i el Desenvolupament en els seus ambients de vida i de treball».
Madame Claire ens va explicar molt pedagògicament els conceptes de "citoyenitté", això que nosaltres podem traduir per "ciutadania". I del "control ciutadà de l’acció pública". També del concepte de "deure" i "dret". I dels "Drets Humans": els "civils i polítics" i els "econòmics, socials i culturals". I de tots els instruments que ens ajuden a que els Drets Humans es puguin exercir, el primer dels quals és la «Declaració Universal dels Drets Humans», a la qual n’han seguit d’altres de més específiques. I de com es van concretant a l’Àfrica, a nivell continental, sugregional i nacional. Tot perquè els responsables de la JOC tinguin camins per on canalitzar la seva acció.
Va parlar dels deures: la responsabilitat. Ho va lligar amb la tradició cristiana amb una senzillesa impressionant: "el germà, va dir, que necessita menjar té dret a que li comparteixis el teu".
De la pobresa en va dir algunes coses, com ara que als cristians ens ha d’interpel·lar. I del desenvolupament, que l’ésser humà n’ha de ser el centre.
En la darrera part va dir que en la joventut hi ha la força (física i intel·lectual), la creativitat, l’entusiasme, l’audàcia… Però que tenim febleses quan no usem la força intel·lectual, quan ens acomodem al que se’ns dóna sense cercar res més. I va afegir la feblesa de la ignorància, el no llegir.
Va acabar dient que la JOC s’ha de sentir concernida, compromesa, ha de sensibilitzar, formar, forjar un canvi de mentalitat per canviar les coses. Va apel·lar a l’acció sindical. I va afegir que per sentir-se concernit cal la informació (llegir i escoltar la ràdio). I que hem de ser cristians de dilluns a dissabte, no només el diumenge.
Monsieur Déo va parlar de joventut i desenvolupament. Va fer un recorregut històric, per veure els diversos models de desenvolupament.
Va dir que el món s’està occidentalitzant i l’Àfrica també. S’imposa el desenvolupament dels occidentals. I va apuntar els pilars sobre els quals cal fundar el model de societat de demà. És en aquí on vam sentir la frase del títol, quan va dir que els models de desenvolupament sense Déu han creat competències exacerbades i egoismes. Un altre pilar, va dir, és integrar l’amor en totes les accions: hi ha alguna cosa per damunt de la llei (especialment interessant sentir això en la boca d’un jurista). I altres tres pilars: el respecte a la persona humana, la promoció dels valors (ho va vincular a sant Pau, Ga 5,22) i el respecte a la natura.
Al segon dels ponents li vaig preguntar si havia llegit l’última encíclica de Benet XVI, perquè estava dient coses molt semblants. I em va respondre que no, que ja la llegiria. No sé si Madame Claire l’havia llegida, no li ho vaig preguntar. Però potser el Papa havia tingut consellers de la talla d’aquestes persones africanes per a dir les bones coses que diu en «Caritas in Veritate».
