Fent camí plegats

"UN JOVE TREBALLADOR I UNA JOVE TREBALLADORA VALEN MÉS QUE TOT L'OR DEL MÓN"

13 novembre 2015
by josepmaria
0 comments

Dia Internacional de la JOC

Avui, 13 de novembre, fa 133 anys que va néixer Joseph Cardijn, el capellà belga que va fundar la JOC (Joventut Obrera Cristiana).
La CIJOC (Coordinació Internacional de la JOC) ha adoptat aquesta data com a dia internacional de la JOC.
I coincideix que avui fa quatre anys que, havent acabat el meu servei de consiliari internacional de la CIJOC, vaig començar el meu servei a la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida.
Per molts anys!



15 octubre 2015
by josepmaria
0 comments

No parla en nom meu

Mons. Cañizares ha dit que “no todo es trigo limpio”, aixecant sospites sobre els refugiats i immigrants que ens demanen acollida.
Les declaracions d’ahir del bisbe de València relatives a l’acolliment de refugiats i d’immigrants, vulguem o no, ens deixen malament a tots els cristians. Per això vull dir públicament que aquest home no parla en nom meu.
Els seguidors de Jesucrist, si acollim immigrants i refugiats, no és perquè “quede muy bien”. Seguim Jesucrist, que va morir sense quedar gens bé, entre dos criminals com un criminal més, i va ressuscitar per donar vida a tothom, sense discriminacions. I nosaltres som cridats per Ell a acollir refugiats i immigrants, perseguits o foragitats.
Deu ser per això que la nostra diòcesi de Barcelona té un pla d’acollida en el qual se’ns demana la implicació. Les coses no es fan a la babalà ni per quedar bé, però sí amb un sentit de fraternitat universal.
Aquesta és l’Europa, l’Espanya i la Catalunya que volem: la que es deixa transformar per la fraternitat. No volem una Europa tancada.



11 octubre 2015
by josepmaria
0 comments

Alegria

Alegria. Article publicat avui al Full Informatiu de la parròquia. Cliqueu aquí.

 



17 setembre 2015
by josepmaria
0 comments

«Hem arribat dels quatre punts de l’horitzó»

Article que he publicat al Full Informatiu de la parròquia el diumenge passat, 13 de setembre de 2015.

«Hem arribat dels quatre punts de l’horitzó»

(De la tornada d’una cançó francesa, del músic O. Verkruysse)

Vaig pensar de seguida en els meus amics, en molts dels meus amics i amigues dels anys més feliços de la meva joventut. Vaig pensar de seguida en els meus amics, en molts dels meus amics i amigues que he anat fent en els barris obrers populars de l’entorn de Barcelona al llarg del meu servei com a capellà. Vaig pensar de seguida en els meus amics, en molts dels meus amics i amigues amb qui ara anem fent camí junts a L’Hospitalet … Amics i amigues, els de sempre i els d’ara, que es diuen Jiménez o Riba, Galofré o García, Martínez o Sabater, Prat o Pinto, Adanchédé o Poch … Els orígens d’ells o dels seus pares i avis els podem trobar als bonics paratges de Sierra Nevada, o en alguna de les comarques catalanes, o en terres de La Mancha, o en els països d’América Llatina, o a Múrcia o a la gran Àfrica … Som amics, molt amics. Mai no ens hem fet problema de l’origen. I quan en parlem sempre és per enriquir-nos mútuament amb els tresors familiars que cadascú porta a la pròpia motxilla.
Vaig pensar-hi de seguida quan aquesta setmana un líder polític va fer un discurs en el que apel•lava als orígens dels qui vivim a Catalunya com a criteri per al vot. Em va saber greu, perquè aquesta fibra s’ha de tocar per compartir, no per separar. Per això comparteixo aquest tresor que porto a la meva motxilla personal.
És molt important que preservem els nostres tresors, especialment el de la diversitat. La gent d’aquest poble som diversos, gràcies a Déu! I aquesta diversitat ens ha fet. No només no ens ha dividit sinó que ens ha construït com a poble. I hem de mantenir viu aquest tresor. I això que és una realitat d’experiència que compartim, des d’un punt de vista cristià podem dir que és una realitat de la fe: no hi ha Comunió sense diversitat, la veritable Comunió es dóna entre diversos, no entre iguals (1Co 12,12-13).
El futur d’aquest país nostre l’hem de construir, pacíficament i democràtica, entre tots. I hem de fer el que calgui perquè sigui un futur on tothom hi tingui el seu lloc. Hem de desitjar i bastir un futur on continuïn vius els grans valors que han construït Catalunya al llarg dels segles, com aquest de la diversitat. Un futur, també, amb els correctius que calguin per eliminar els contravalors que sempre són destructors, com poden ser les diferències entre rics i pobres.
Quan el 27S anirem a votar, ho podrem fer amb llibertat. Tant de bo que, tot fent camí cap a les urnes, cadascú de nosaltres anéssim recordant els rostres dels nostres veïns i veïnes, que són ben diversos. I arribéssim al col•legi electoral i ens fixéssim en els interventors dels diversos partits polítics, i en la diversitat de les persones que ens faran el servei de les meses electorals. I pensant en els uns i els altres, els qui tenim al davant i els que hem anat recordant pel camí, poséssim el vot a l’urna sentint que estem fent un acte d’amor envers cada un d’ells, perquè volem un país on tots plegats hi puguem ser feliços, molt feliços.
Josep Maria

29 agost 2015
by josepmaria
0 comments

1 de setembre, Jornada mundial de pregària per la cura de la Creació

1 de setembre, Jornada mundial de pregària per la cura de la Creació. Una Jornada instituïda tot just fa tres setmanes pel Papa Francesc, però que les germanes i els germans de les esglésies de la Ortodòxia ja celebraven.
Total: com que no he vist altres propostes, ja que la novetat ha agafat a tothom de vacances, he preparat un full, pensant en la parròquia, amb les dues pregàries que el Papa proposa en la seva encíclica sobre la qüestió ecològica + el càntic de les criatures de Sant Francesc d’Assís. Si us interessa, cliqueu sobre la llengua que vulgueu:    Català    –   Castellà

css.php